Del menyspreu que li manifestava, l'oposició ha passat a convertir Jaume Matas en la diana de la seva artilleria gruixada. No es tracta tant d'acusar-lo d'una gestió desencertada com de una maniobra de «desvetllament» davant l'opinió pública d'allò que els partits del Pacte de Progrés voldrien que es captàs com a trets íntims i indefugibles del seu tarannà. L'estratègia, que trava la desqualificació personal amb el descrèdit polític, consisteix a demostrar que el president és algú en qui no es pot confiar, perquè és un «traïdor» i un «mentider». La duresa de l'atac s'intensifica amb proporció directa a la proximitat de l'atacant a la ideologia del PP. Grosske farà servir tènuement aquesta mena d'argumentació, mentre que Maria Antònia Munar l'extremarà. És lògic actuar així quan es considera que hi ha una franja de l'electorat susceptible de d'inclinar-se per una o una altra opció. El Partit Popular també ho fa amb el PSM: atacar-lo en la seva credibilitat en les seves preteses incoherències al Pacte de Progrés.
Des del Debat de Política General, s'acusa Jaume Matas de «mentider», d'«emprar un doble llenguatge», de «traïdor», de ser «capaç de qualsevol cosa per conservar la cadira», de «no complir la paraula donada formalment. La presidenta d'UM presenta aquest seguit de virtuts no com un fet circumstancial sinó com una constant en la trajectòria de Jaume Matas: conseller amb Cañellas, conseller amb Cristòfol Soler, conspirador contra Soler i aliat amb Cañellas, president gràcies a Cañellas, partidari de marginar Cañellas a les llistes electorals, dèbil amb Cañellas en la seva política urbanística... El raonament arriba a la seva culminació quan es diu que Cañellas, responsable de suborn impropi, era moralment preferible a Matas perquè, com a mínim, no era fals. En debat previ a l'aprovació de la Llei de Mesures Cautelars, tots els portaveus retregueren, actes en mà, la «mentida» de dir que el CIM només limitava el creixement als municipis del PP i li enumeraren els pobles afectats governats per ells. Pel PSOE, la principal afronta de Jaume Matas, és «no complir la paraula que els donà quan es comprometé a no tocar les competències dels Consells Insulars. Tot això prova que Matas s'ha convertit en un actiu importantíssim per al PP, i que, per tant, l'oposició l'intentarà convertir en un problema.
