Sovint hi ha escrits al diari on es manifesta l'afany apassionat de polèmica sobretot quan no es té esment de cap als ciutadans normals que guanyen un sou o que pateixen l'atur, que són del Barça o que són del Madrid, que ballen la sardana amb apoteosi de tenores, gralles i flabiols o «Ay, Macarena» amb l'eufòria de les potadetes i manotadetes universalment conegudes. Amb una paraula, barallar-se amb els altres, familiars o coneguts, paisans o forasters, per aqueixa qüestió tan relativa, tot i que apassionant, és perdre el temps i la llavor, pens jo...