Quan al final dels anys setanta es produí aquella deserció
massiva en la militància política, alguns ens demanàvem: És què, a
la fi, s'ha guanyat la guerra? Teníem a l'abast una gran ocasió que
permetia començar l'estructuració d'aquest país, un país amb moltes
necessitats d'inversió, políticament parlant, i la gent que, poc
abans, s'havia proposat implicar-se a fons en aquella empresa, ara
se n'anava a ca seva. Ens podíem permetre una deserció d'aquest
ordre amb l'excusa, massa ingènua, del desencís? O simplement
estàvem experimentant aquí l'absentisme polític de la societat
civil que, malauradament, s'experimentava a tot l'Occident, com si
efectivament la lluita per la justa homologació de tots els pobles
i dels individus ja s'hagués acabat amb una victòria
tranquil·litzadora?
Però també, podria ser que, fins llavors, haguéssim viscut en un
món de fresses, on els problemes s'anaven guardant en un congelador
immens, per tal d'ignorar-los i no haver-los d'encarar? Per a molts
aquesta actitud alienada ens anava bé i ens resultava còmoda, per
altres de nosaltres el sortir d'aquesta situació onírica ha estat
un mal despertar i per això la desesperança i la desil·lusió s'han
empassolat, d'un glop, tots aquells bells projectes, que uns pocs
ciutadans, massa pocs, havíem anat congriant.
Així les coses, a principis dels anys vuitanta alguns decidírem
continuar en el camí de la utopia o de la vera esperança i
començàrem a emprendre el camí més realista de la recerca i difusió
de la pròpia identitat personal i nacional, perquè, segons la
nostra manera d'entendre els problemes del nostre entorn més
immediat, són materials de primera necessitat per tal de poder
bastir una estructura de moral cívica que faci possible una
resposta participativa, responsable i digna de tots nosaltres,
davant aquest intent d'anul·lació de les persones que, com més va,
més ens pressiona. Ens havíem fet a la idea que si no aconseguíem
aquesta dignitat, mai seríem res de res.
En aquest sentit l'any 1983, començà a treballar el «Grup
Blanquerna». Calia ser molt realista i per això ens proposàrem «un
dia a dia» on s'hi pogués dur a bon termini una tasca concreta,
dins un projecte que, tammateix, no acabaria mai i, al qual no
volíem renunciar de cap de les maneres. Ens caldria aprendre a
viure amb nivells alts de coratge i confiança, perquè el gran somni
d'aquells companys somniadors s'havia mal esvaït i ara calia de
trobar nova gent sorgida de l'arrel més sana del nostre poble, gent
no tocada per tot allò passat que havia cremat la il·lusió i
enterrat sota set pams de terra, l'esperança. Tanmateix, nosaltres
seguiríem proposant la utopia, tot i fugint, escaldats, de tota
casta de sectarismes polítics, perquè el que interessava, sobre
totes les coses, era estimular en els joves nouvinguts el compromís
amb la seva pròpia terra i, la voluntat d'implicar-se en els
conflictes de tota casta que sorgeixen onsevulla s'esdevengui la
vida humana en societat.
Enguany és el moment d'entrar en un debat sobre un fenomen
universal molt preocupant: la globalització, amb els seus caires
positius i perillosament negatius. Avui els vertaders amos del món,
els qui han acumulat un immens poder econòmic, dominen un mercat
sense fronteres, aquell anhel i esperança de tanta gent, que els
permet sostreure's a les polítiques estatals keynesianes, fins fa
poc, permetien imposar una certa pau i harmonia. Ara «la cosa» és
tan immensa que els ha fuit de les mans, i per això és que el
liberalisme imposa la seva llei en aquest gran mercat universal on
cap força moderadora, de moment, pot fer-hi sentir el seu poder.
Actualment es viu una incertesa econòmica angoixant fruit del fet
que en les altes esferes del domini econòmic, hi hagin sorgit
disfuncions que han creat inquietud entre aquests protagonistes,
massa directes, del nostre malestar.
Aquest gran trasbals de l'economia mundial serà un dels
principals temes d'actualitat que persones expertes de primera
línia, volem fer arribar als lectors de Diari de Balears. Els
articles aniran signats, però sota l'anagrama del Grup
Blanquerna.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.