Està estadísticament comprovat que les estadístiques menteixen.
Aquesta és una d'aquelles veritats que esdevé més i més immutable,
a mesura que es fan públics els resultats d'algunes enquestes, que
són inversemblants pel seu plantejament i, sobretot, pels seus
resultats. Em referesc, és clar, als resultats de l'enquesta feta
per un fabricant de condons i que es van fer públics "amb bombo i
platerets" dies enrere. Que ningú no se'ls creu "tret,
possiblement, dels americans més convençuts de la seva supremacia"
és un fet que a mi m'ha quedat ben clar i que he pogut comprovar
només demanant aquí i allà, als amics, amigues, coneguts i
conegudes. Ni els més bravejadors estan disposats a creure que
sigui possible "en mitjana" una freqüència de tres vegades per
setmana, és a dir, dia si i dia no, amb descans els diumenges. Per
consegüent, no és cosa d'entrar als detalls d'un despropòsit com
aquest i val més esbrinar per què la veritat que he esmentat al
començament és de cada dia que passa més immutable.
Possiblement el problema fonamental dels associats a gairebé
totes les enquestes rau en el fet que, generalment, aquestes
serveixen per quantificar, convertir en nombres, coses que són
essencialment qualitatives. Aquest és un dels trets més nefasts
dels associats a la cultura occidental, i que comença quan algú va
determinar que no hi havia res millor que assignar números a
conceptes per classificar i avaluar molts d'aspectes de la vida
quotidiana. Tal vegada, l'exemple més catastròfic sigui el
d'avaluar l'aprenentatge i coneixements dels estudiants amb les
conegudes "i tot sovint odiades" notes. N'hi ha altres d'encara més
terribles, com per exemple, els tests d'intel·ligència, ja que els
indicadors de referència per mesurar el que mesuren, que no s'acaba
de saber ben bé si és intel·ligència o una altra cosa, estan
adaptats a una determinada concepció d'utilitat i amb unes
coordenades culturals prefixades. Tothom té clar que no es pot
mesurar amb les mateixes preguntes la «intel·ligència» d'un al·lot
que viu a la selva que la d'un que viu a Nova York, i menudències
per l'estil.
Algú pot creure que, mutatis mutandi, he fuit d'estudi ja
que pot semblar que això darrer que he esmentat no té res a veure
amb el problema de les estadístiques i, en realitat, aquest és el
segon dels aspectes essencials que ens n'han de fer desconfiar i és
que, la pregunta, ja a la resposta. Diuen les cròniques que un
jesuïta i un dominic tenien una forta discussió sobre si es podia
fumar i resar a la vegada. Com que no arribaren a un acord, varen
decidir elevar consultes a Roma, cada un per separat. El dominic va
demanar si es podia fumar mentre resava i li van contestar amb una
negativa fulgurant, ja que resar és una activitat que requereix el
màxim de concentració possible i, per consegüent, era impropi fer
qualsevol cosa que pogués distreure l'atenció, per poca que fos,
d'aquesta activitat essencial. El jesuïta, per la seva banda, va
demanar si podia resar mentre fumava. Va obtenir una resposta
afirmativa i benèvola ja que qualsevol moment és bo per honorar
nostre senyor. Els resultats de les enquestes, doncs, poden ser
preconduïts, si hom fa la pregunta escaient.
Un altre aspecte, i força més preocupant, de les enquestes,
especialment d'aquestes que et fan pel carrer a micro desfermat,
està en el fet que sempre demanen el que hom pensa sobre una
determinada qüestió, però rares vegades hi ha una segona pregunta
"molt més necessària" sobre el que l'enquestat sap sobre aquella
mateixa qüestió. Està clar que els resultats serien molt més
interessants, però segurament molt més escadussers, ja que és
infinitament més fàcil donar una opinió que explicar el que hom
sap. Aspecte que té una especial rellevància en l'enquesta que
esmentava al començament, vista la finor amb què en Clinton
tractava el concepte de «relació sexual». M'he recordat d'aquell
moixet jove que se'n va a fer-ho amb altres moixets més vells i que
troben un ca per comptes del que esperaven. Després de córrer una
bona estona davant el ca, el moixet jove diu «Sabeu què? Jo ho faig
un parell de voltes més i me'n vaig!».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.