El dit Fòrum ciutadà que dijous passat tengué una primera sessió a l'hotel Palas Atenea, del passeig Marítim, oferí una mica de tot: també de desencís, ja que algunes persones de sabers se'n anaren a l'intermedi, convençuts que no hi ha res a fer o que aquell no era el camí. Com que algunes d'aquestes persones es mouen molt prop d'aquest racó de diari, sé que són perfectament respectables i que tenen molts bons arguments per sustentar les seves actituds. Sempre hi ha raons per a tot. O quasi sempre. O quasi per a tot. Però també sempre hi ha escletxes per les quals les coses es poden veure d'una altra manera.
A part del que s'hi va dir, el fòrum convocat pel CIM amb el lema «Un pla per Mallorca» va ser un magnífic exemple de com aquesta cosa que no és cosa i per tot el món se posa, o sia, la societat civil "vostè i un servidor", no és tan mala de mobilitzar en cas de necessitat "a no ser que es tracti, simplement, de la disposició que tots tenim a visitar un familiar que fa el bategot. S'hi varen dir coses de pes "la disponibilitat dels especialistes de la Universitat, la urgència d'avaluació dels recursos per tenir un punt de partida (Joana M. Petrus); assenyalar els límits acceptables de les densitats (Nofre Rullan); la reversibilitat dels excessos urbanístics (Pere Nicolau); l'exigència d'acabar allò que està començat abans de pensar en noves aventures (Manuel Velasco); i una àmpliament compartida aspiració a una moratòria urgent, entre moltes altres propostes", però tot plegat encara tenia un cert aire titubejant perquè es tractava d'un primer encontre i, sobretot, sobretot, perquè resulta que ningú no té els papers clars. I hauríem d'anar nets. Als més ingenus i despistats, ens va sorprendre, escandalitzar i alarmar que a hores d'ara hi hagi tantes xifres referides al territori pendents de verificació i tanta manca d'estudis sobre la càrrega que pot suportar l'illa.
Sembla que per part del Pacte de Govern s'hi vol posar remei. També s'ha de dir que en moltes intervencions sorgí un notable escepticisme "més ben dit, desconfiança" respecte de la dita classe política. Tot plegat, com és ben natural, està sobradament justificat, però l'escepticisme i les suspicàcies no haurien d'alentir un ja inajornable moviment de cap a la descripció objectiva d'una realitat i de cap a la seva reprogramació.
