Sóc creient i m'indigna que com ja és costum l'església oficial
només s'indigni i faci públic el seu punt de vista quan es tracta
de preservatius, classes de religió, divorci, avortaments, etc.
D'acord amb el que diuen els mitjans de comunicació, s'ha animat
els cristians perquè castiguin amb el seu vot els partits que donen
suport al quart supòsit de l'avortament. Qualsevol que hagi seguit
mínimament cada una de les postures ja ha identificat perfectament
quins partits "segons l'església" donen llicència per matar.
No importa anar al temps de la inquisició ni tan sols al cop
d'estat de Xile per trobar precedents de la quantitat de llicències
per matar que l'església ha donat i dóna arreu del món. Encara no
he sentit cap manifestació de l'església pel tema de la fam al
Sudan, ni de la situació de Kosovo, ni de les dones maltractades,
ni de l'explotació infantil, ni de la situació que pateixen els
immigrants que moren cada dia creuant l'estret... S'han aturat mai
a pensar per què passen totes aquestes coses, quins són els
directament i indirecta responsables de totes aquestes
situacions?
Sempre he cregut "en contra del que molts opinau" que l'església
no ha de ser una espectadora del que passa al món i, per tant, s'ha
de posicionar sobre els grans problemes que invadeixen el món. Si
ara han recuperat la valentia per dir que castiguin uns determinats
partits, per què no castigar els partits que donen suport a l'atac
dels EUA a Sudan, que donen suport a un sistema econòmic
capitalista salvatge que deixa milions de persones al carrer (només
la crisi asiàtica ha provocat deu milions més d'aturats al món),
que fan malbé el medi ambient en propostes de moratòria urbanística
que no són més que operacions de maquillatge per construir més. Per
què no començar parlant de marques de sabates o de la fabricació
dels pilotes de futbol, responsables d'una bona part de
l'explotació infantil al món?
Molt bé, si jugam al joc de començar a castigar hi hem de jugar
tots i amb totes les conseqüències. Però potser hem d'anar alerta
perquè haurem de començar per castigar el sector més conservador de
l'església, continuant pel Govern de l'Estat i també el principal
partit de l'oposició.
Per tant, senyors de la Conferència Episcopal sortiu de tant en
tant al carrer i veureu que hi ha gent que ja és viva (?) però que
en realitat és morta, sense esperança, sense futur i d'aquests poca
gent se'n preocupa. Tant de bo algun dia arribi el dia en què
l'església "tota ella i no només un sector determinat" se'n
preocupi més dels que són vius que dels que encara han de
néixer.
Carles Valentí Aguiló. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.