Sóc creient i m'indigna que com ja és costum l'església oficial només s'indigni i faci públic el seu punt de vista quan es tracta de preservatius, classes de religió, divorci, avortaments, etc. D'acord amb el que diuen els mitjans de comunicació, s'ha animat els cristians perquè castiguin amb el seu vot els partits que donen suport al quart supòsit de l'avortament. Qualsevol que hagi seguit mínimament cada una de les postures ja ha identificat perfectament quins partits "segons l'església" donen llicència per matar.
No importa anar al temps de la inquisició ni tan sols al cop d'estat de Xile per trobar precedents de la quantitat de llicències per matar que l'església ha donat i dóna arreu del món. Encara no he sentit cap manifestació de l'església pel tema de la fam al Sudan, ni de la situació de Kosovo, ni de les dones maltractades, ni de l'explotació infantil, ni de la situació que pateixen els immigrants que moren cada dia creuant l'estret... S'han aturat mai a pensar per què passen totes aquestes coses, quins són els directament i indirecta responsables de totes aquestes situacions?
Sempre he cregut "en contra del que molts opinau" que l'església no ha de ser una espectadora del que passa al món i, per tant, s'ha de posicionar sobre els grans problemes que invadeixen el món. Si ara han recuperat la valentia per dir que castiguin uns determinats partits, per què no castigar els partits que donen suport a l'atac dels EUA a Sudan, que donen suport a un sistema econòmic capitalista salvatge que deixa milions de persones al carrer (només la crisi asiàtica ha provocat deu milions més d'aturats al món), que fan malbé el medi ambient en propostes de moratòria urbanística que no són més que operacions de maquillatge per construir més. Per què no començar parlant de marques de sabates o de la fabricació dels pilotes de futbol, responsables d'una bona part de l'explotació infantil al món?
Molt bé, si jugam al joc de començar a castigar hi hem de jugar tots i amb totes les conseqüències. Però potser hem d'anar alerta perquè haurem de començar per castigar el sector més conservador de l'església, continuant pel Govern de l'Estat i també el principal partit de l'oposició.
Per tant, senyors de la Conferència Episcopal sortiu de tant en tant al carrer i veureu que hi ha gent que ja és viva (?) però que en realitat és morta, sense esperança, sense futur i d'aquests poca gent se'n preocupa. Tant de bo algun dia arribi el dia en què l'església "tota ella i no només un sector determinat" se'n preocupi més dels que són vius que dels que encara han de néixer.
