Els resultats de les proves de selectivitat del mes setembre no han causat cap sorpresa especial, sobretot en el sector educatiu. Des de fa anys hi ha una percepció generalitzada i consens entre els professionals de l'educació que el nivell acadèmic i el rendiment de l'alumnat baixa de forma alarmant. Aquest diagnòstic, comú arreu de l'Estat, s'ha agreujat com a conseqüència de la reforma educativa i dels factors i valors socials i econòmics que dominen a les Balears. És obvi que les qualificacions acadèmiques tenen un significat conjuntural i, com molt bé afirmava Joana Maria Seguí, delegada de la UIB per a les proves d'accés a la Universitat, s'hauran d'esperar les proves pròximes per poder comparar i fer-ne una anàlisi més profunda.
En qualsevol cas, hi ha acord a afirmar que la situació de l'educació, tant en els aspectes formals com de contingut, és preocupant i que és de menester tenir la valentia per plantar cara a la realitat, amb autocrítica. En aquesta crisi ideològica de final de segle, no podem tancar els ulls davant un dels problemes més greus que té la societat del benestar. L'educació s'havia fonamentat en uns valors i era un dels elements de dinamització social més rellevants, però ja no és així. L'educació per a tohom, sense implicació, sense esperit de superació, sense futur, pot acabar generant un monstre.
