Algú, de prompte, introdueix en els mèdia un concepte, que
s'enganxa a l'orella "el cervell és un altre òrgan", es va repetint
i acaba esmentat aquí i allà, de mala manera, manejat i potejat
com, ja em perdonareu, «puta por rastrojo». De sobte, tot va ser
emblemàtic: ho era un edifici construït fa quatre dies, un llaüt de
fibra de vidre, un paisatge... Tot allò que reunia alguns tòpics
era emblemàtic. Arriba un moment en què l'adjectiu et fa vomitera.
Coincidí en el temps amb «paradigmàtic», i sembla mentida la
quantitat de rostres, actituds, gestos i qualsevulla altra cosa que
adquiriren propietats paradigmàtiques. Déu meu, quina vergonya, que
tots plegats, servidor el primer, no cuidem una mica més les
paraules que hem d'escriure o hem de pronunciar.
Ara tot és interacció. Interaccionar. El concepte és molt
còmode, perquè és dràsticament reduccionista i t'estalvia de cercar
el matís. No hi ha intercanvi cultural, hi ha interacció cultural.
O social. O...
Les llengües, els idiomes, estan sotmesos a una interacció
constant. Però dit així, pareix d'ara mateix. I és un fenomen de
sempre, almenys des de 2001. Una odissea a l'espai. Però si ens
ajuda a entendre millor una situació, venga, cap problema, ben
arribada sigui la interacció, benvingut sigui el concepte
d'interacció.
I passa, sobretot, entre distintes cultures que es desenvolupen
en un mateix marc geogràfic. Quants de punts de fregament i
d'interacció es donen entre la nostra i altres cultures? No et pots
girar enlloc: t'interaccionen pertot. N'hi ha que en diuen
sodomitzar, però aquests són uns catastrofistes que no coneixen, o
tenen abolit, l'instint de la felicitat.
Emparen els seus arguments en una certa veritat, la manca de
defenses de la cultura pròpia del país, tan debilitada per raons
massa conegudes. I és cert, segurament no costaria arribar a un
acord majoritari quant al diagnòstic. La teràpia, però, és
decisiva. I per ventura és en la interacció oberta i sense
complexos, que la cultura assolirà un grau de vitalitat acceptable.
No la podem mantenir entre cotons, eternament protegida contra
possibles contaminacions d'agents externs. Els agents externs poden
enriquir-la. La qüestió seria por o prudència. La prudència
permetrà el creixement. La por debilita, emmalalteix, acomplexa,
atrofia. Una cultura superprotegida serà una cultura missera i
dèbil, que ens proporcionarà alguns instants de miratge de
normalitat. Però sempre estarà baixa de defenses i tendrà la tensió
per terra. Fa mal casar-s'hi, amb una dona així. I quants n'hi ha,
que vulguin ser màrtirs tota la vida?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.