L'esdevenir dels mitjans de comunicació (sobretot, els audiovisuals) en els últims anys ens ha fet oblidar aquella triple finalitat bàsica que els és consubstancial: informar, formar i entretenir. En el cas concret de la televisió, des de l'arribada del reality show a l'Estat espanyol amb el crim d'Alcàsser (de la mà de Nieves Herrero i de Paco Lobatón) fins a la telefems (de la mà de tothom) aquestes tres funcions han perdut pes deontològic i han guanyat buidor. Dimarts passat, dia 22 de setembre, però, més de tres milions d'espectadors van tenir l'oportunitat d'assistir després de molt de temps, i gràcies a una desgràcia, a un exercici de periodisme que no només recuperava cadascuna d'aquestes tres finalitats, sinó que ho feia de manera conjunta. Va ser a Antena 3 TV, en el programa Sabor a ti, que presenta cada tarda la periodista Ana Rosa Quintana. Aquell dia, a les deu del matí, la ciutadana madrilenya del barri de San Blas Ana Belén Barroso, de 25 anys i mare de dos fills, havia estat apunyalada pel seu exmarit quan ella es dirigia a l'ambulatori. Una agressió que va fer que la dona fos ingressada en l'Hospital Ramón y Cajal en estat greu i pronòstic reservat. Aquell dia, Ana Rosa Quintana va recuperar una part del seu mateix programa del dia 19 d'agost passat on Ana Belén havia acudit de manera voluntària a relatar l'estovada que el seu exmarit i un germà d'aquest li clavaren el dia abans a casa seva. El testimoni d'Ana Belén, explicat amb una fredor encomiable, era esgarrifós. I el procedir d'Ana Rosa Quintana davant d'un cas contat en primera persona va ser tota una lliçó de com han d'actuar els professionals de la comunicació: informant, formant i entretenint (en l'accepció de mantenir, conservar l'interès). L'ocultació, impecable, de les marques dels colps («el maquillatge em tapa els hematomes») van esborrar qualsevol ombra de reality show i es va convertir en una metàfora perfecta de com s'han d'explicar les coses. Quan Ana Rosa Quintana va recuperar el testimoni, dimarts, estava fent informació pura. Quan la periodista va adquirir (després de preguntar-se com és possible que una societat avançada permeti aquests fets, posant en entredit tot el sistema judicial) el compromís personal de fer tot allò que estigui en les seues mans per posar fi a aquesta barbàrie, estava fent formació pura. I quan l'endemà va donar les gràcies als més de tres milions d'espectadors per haver seguit el programa del dia abans, no estava penjant-se una medalla en aquesta boja cursa per l'audiència, sinó que recuperava per al verb entretenir un dels seus vessants perduts. Queda clar, idò, que quan un exmarit agredeix una dona no parlam de violència domèstica sinó que alguna cosa falla en la societat. Gràcies per la lliçó, Ana Rosa.