La proposta de «minimoratòria» urbanística presentada ahir pel conseller Ramis als batles de Mallorca acabà amb protestes i malestar de tots els representants del Pacte de Progrés. A hores d'ara, sembla que no hi haurà acord i que el Govern tirarà endavant la seva llei aprovada d'urgència en el Parlament, mentre que el CIM posarà tots els entrebancs que pugui a projectes urbanístics que per al Govern poden tenir llum verd. Amb les eleccions d'aquí a poc més de mig any, les postures no poden estar més enfrontades. Tot fa pensar que a la trobada que mantindran dia 30 el Govern i el PSIB no hi haurà acord. Davant això, l'únic que es pot fer és una crida al seny. De les decisions d'avui depèn, més que mai, el futur de les pròximes generacions. Si l'actual batalla no dóna fruits, l'únic que s'aconseguirà és multiplicar la presentació de projectes i la ràpida realització dels que estan en marxa. No oblidem, tampoc, que una llei de moratòria insuficient podria provocar resultats contraproduents. És cert que la solució definitiva és un gran pacte sobre les Directrius del Territori que estableixi un sostre de població per a Mallorca. Però abans, cal l'entesa «ara». Una entesa que defineixi la Mallorca del demà. Una entesa que ens faci sentir mallorquins de ver per sobre dels pensaments de dretes o d'esquerres. En definitiva, un pacte que aixequi l'orgull de ser fills d'aquesta terra.