Ara mateix, que venia cap a aquí, m'he topat amb un amic que es dedica a ensenyar filosofia als cursos de batxillerat que admeten aquesta matèria "es fa encara batxillerat? La trobada s'ha esdevengut a una hora civilitzada, entre onze i dotze.

En Lara, de Planeta, diu o deia que un negoci que no dóna per aixecar-se a les onze no és negoci ni és «na». En veure'l, he pensat que el meu amic té un bon negoci, que això d'ensenyar filosofia en un institut és un negoci de primera, perquè dóna per aixecar-se sol alt. Me n'he alegrat i l'he felicitat molt sincerament, alhora que li feia arribar el virus de la meva enveja malsana.

Com aquell que diu, no n'he endevinada ni una. El meu amic ja venia de fer escola. He pogut reaccionar: «Millor encara. Així tens tot lo dia per davant». Sí i no, com sempre passa en aquests casos, però allò que m'ha cridat l'atenció és la raó per la qual s'ha servit de la seva veterania per aconseguir un horari que l'obliga a aixecar-se quan encara és fosc.

El món de l'ensenyament és ple de sorpreses per a les persones que no hi estam professionalment implicades. L'«hermano» Toni Martí, al cel sia, de La Salle, quan feia formar disciplinadament l'al·lotea al pati, ja sabia, gràcies al Servei Nacional de Meteorologia, quines dificultats es presentarien. «Els al·lots, deia, són un indicatiu meteorològic molt clar, si un el sap interpretar».

El catedràtic d'aquesta rondalla d'avui m'ha explicat que fins a les onze i mitja "ell comença a les vuit", els alumnes arroseguen una somnolència molt favorable a l'explicació de matèries que no interessen per res "ell està convençut que és el seu cas, la filosofia. Més tard, els al·lots i les al·lotes ja s'han llevat les lliganyes i estan en ple ús d'una envejable i anàrquica vitalitat, no sempre dirigida de cap a la conquesta del coneixement.

Com és ben natural, el catedràtic assegura que s'han de fer les excepcions pertinents "«cada dia més escasses»", però que la norma general seria aquesta: les erupcions de vitalitat juvenil no creen les condicions ideals per fer pedagogia, sinó més bé el contrari. Per això ell ha triat les hores somortes del matí: almenys el deixen explicar. I si no escolten, vols què et digui, no sé què val més. I un servidor no sap ni transpolar aquell poètic pensament de Gabriel Ferrater, el món roda i les dones dormen, la filosofia roda i els adolescents dormen.