L'edició de Diari de Balears del passat 19 de setembre informava de l'aprovació per part de l'Ajuntament de Sóller (amb l'únic suport del PSM) de la redacció d'una Història de Sóller. En la votació s'abstingueren UM i PSOE (socis de govern del PSM) i el PP.
Sense entrar en valoracions polítiques sobre la prioritat d'envestir aquest projecte o l'elevat cost que tindrà per als ciutadans sollerics (el pressupost final voltaria els 23 milions de pessetes), potser sia convenient fer unes petites consideracions al respecte. En primer lloc la rapidesa amb què s'ha tramitat la iniciativa dels regidors de Cultura (ambdós també del PSM), ja que el maig es publicà la convocatòria, el juliol es tancà el concurs i el setembre s'ha adjudicat a un equip encapçalat per un historiador local que és el coordinador electoral del PSM i a la vegada cunyat (si la memòria no m'engana) del batle Joan Arbona (del PSM?, idò sí, també). Tot sia dit fou l'única proposta presentada dins el breu termini establert per una iniciativa de tal magnitud. No sorprèn que el portaveu del PSOE insinuàs que l'adjudicació era cosa cantada.
Sobre l'equip redactor i la seva qualificació no val la pena parlar-ne. Tothom té cunyats i germans amb ganes de fer feina i guanyar doblers, sien públics o no; i això, mentre es compleixi la legalitat sembla del tot raonable. Passa que de l'equip inicial a l'actual hi ha moltes variacions i els familiars, amics i companys ja fan munt. Qui no vol menjar un bocí de la coca?
Del projecte d'Història de Sóller aprovat pel PSM sí que n'hi ha per parlar-ne, i a fons. A la seva memòria es suggereix una divisió en vuit toms, fet que ens posa davant d'una obra extensa i costosa, sense precedents comparatius. Sembla com si l'erudició decimonònica hagués triomfat sobre la feina de síntesi i l'afany dels moderns investigadors per posar la Història a l'abast de tothom. La divisió dels volums és arbitrària, per fets d'àmbit mallorquí o estatal "com els Decrets de Nova Planta o la Guerra Civil" i per dates, creant blocs de contingut completament artificials. En segon lloc, és una història desequilibrada, essent el període medieval, amb tres volums i mig, el bessó de l'obra. Els oblits pel que fa a continguts (marc geogràfic) o fonts documentals resulten sorprenents. Amb altres criteris, igualment vàlids (per què no?) tres volums serien suficients; però la coca ha de ser abastament grossa per la molta gana que hi ha.
Com a historiador (sense pretensions de menjar coca, i molt menys d'aquesta i amb aquesta mena de convidats) no puc deixar de ser critic davant una manipulació semblant del que hauria de ser la nostra ciència. Caldria fonamentalment allunyar-la dels interessos purament econòmics i de la polèmica i les sospites que envolten l'adjudicació de la «Història de Sóller». Pens en un projecte obert a tot treball realitzat fins al present i en una manera d'incentivar, mitjançant beques i ajuts, els universtiaris (sollerics o no) perquè investiguin la nostra història. De tot plegat en podria sortir una publicació heterogènia, però científicament vàlida, capaç d'ampliar-se il·limitadament en un futur. Valgui, si més no, com a punt de reflexió per a uns polítics locals als quals mai no és sobrat demanar-los una petita mostra de moralitat pública.
