Ahir, el Congrés dels Diputats decidí no ampliar l'actual legislació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs. El «no» a l'anomenat quart supòsit s'imposà al «sí» únicament per un vot, tot posant en relleu que el debat social i polític sobre aquesta qüestió continua mantenint dividida la societat espanyola en dos grans blocs, com a conseqüència dels valors ètics i religiosos que s'argumenten. Al llarg d'aquestes darreres setmanes hem assistit a un debat dens, en el qual l'Església catòlica ha pres part utilitzant la retòrica antimoderna tradicional, al costat dels sectors més conservadors, tot retornant a antics debats sociopolítics. Tammateix, el temps i la realitat s'encarreguen d'imposar la seva llei inexorable i, gairebé sempre, han situat l'Església entre els elements perdedors.

Allò més important del debat sobre l'ampliació de la llei sobre l'avortament, com molt bé ha reflectit l'opinió pública, és que ha servit per demostrar que la societat, en general, és cada cop més sensible davant la vida, però alhora especialment solidària amb aquells que sofreixen directament les conseqüències d'haver de prendre una decisió no sempre fàcil. Només el respecte, la tolerància i la solidaritat que mantenguin els antiavortistes i les associacions pro vida amb els sectors més liberals i permissius servirà per legitimar una ètica que, en molts de casos, obeeix i alimenta només la doble moral i la hipocresia.