L'altre dia, en un article meu, potser vaig deixar un regust
fatalista als lectors. Venia a dir amb poques paraules que, malgrat
les aparences, en el fons la humanitat "perdonau-me pel to
pretensiós d'aquest mot però si escric «els homes» puc tenir més de
mitja humanitat fellona i bel·ligerant; per tant preneu-ho tan en
minúscula com pogueu" no es mou del mateix cul de sac. Vaja, que no
avançam gaire.
Ben mirat no és tan cert. No en vull fer una dissertació sobre
el tema. Potser és que avançam tan a poc a poc i d'una manera tan
natural que no ens ho sembla. Bé, deixem la qüestió en tot cas per
als sociòlegs i altres especuladors desenfeinats però millor
preparats i entrem un poc en matèria.
El que volia dir-vos és que sí, que les coses canvien: canvien
els hàbits, els plantejaments vitals, a vegades, és cert, per
empitjorar i d'altres, no siguem derrotistes, per millorar. Una de
les millores que he pogut constatar és que, globalment, la gent té
una consciència ecològica major. Ho podem observar cada dia
plantant-nos devora un punt verd de qualsevol localitat: veurem una
corrua de gent que du les llaunes, el paper, l'oli dels canvis, el
vidre a reciclar. És gent normal i corrent que no necessàriament és
una abrandada del GOB ni militant de l'esquerra proteccionista.
L'escola hi ha jugat una paper important. Conec pares que reciclen
perquè els seus fills menors de deu anys els ho mig obliguen.
Però no només és en aquest aspecte que ha millorat. També la
gent, a força de sentir-ne a parlar per aquí i per allà, a força de
passejar-se per la muntanya, a força de sortir a l'exterior i
contemplar comportaments més respectuosos amb el medi natural, ha
arribat a adquirir una consciència proteccionista del territori.
També conec gent que en un moment de la seva vida han fet costat a
opcions polítiques que han practicat la degradació sistemàtica i
que ara saben reconèixer les desmesures urbanístiques que aquestes
maneres d'actuar han comportat. Potser se n'han adonat una mica
tard, però se n'han adonat i fins i tot són capaços de pronunciar
el mot prou!
La tipologia del proteccionista ja no es limita només al fet de
ser jove i compromès en un major o menor grau amb una organització
ecologista. Hi ha un proteccionista, en to menor, moderat si voleu,
que ja no és tan jove, que tampoc no és tan significat militant
però que d'una manera sorda i callada va adquirint hàbits que si no
els podem catalogar de proteccionistes, sí com a mínim els podem
atorgar, el grau de conscienciats.
Aquest fet pens que no deu haver passat per alt al president
Matas i al seu grup de col·laboradors. Per això s'han vist en la
necessitat de maquillar la imatge del PP, en la necessitat de fer
veure a una part del seu electorat potencial que ells també troben
que basta de ciment i d'asfalt. Ara, està per veure fins a quin
punt sabran materialitzar les aspiracions de la seva clientela
anònima i majoritària o com es sometran a les directrius dels
clients preferencials però més distingits i qui sap si
benefactors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.