El procés de pau a Euskadi

Ahir va ser, amb tota seguretat, una de les jornades històriques del final de segle, almenys pel que fa a l'Estat espanyol. Després de trenta anys de crispació i de violència al País Basc, la treva indefinida d'ETA ha obert una porta d'esperança i ha permès l'entrada d'un alè d'aire fresc i renovat a la vida política de l'Estat. Els partits polítics i els agents socials han reaccionat amb prudència, valorant positivament el missatge d'ETA i esperant que es passi de la paraula al gest. En aquest context, val la pena valorar l'actitud dels partits nacionalistes del País i l'actitud de diàleg i de compromís que s'ha segellat aquests dies a Estella. Aquests partits, amb el suport d'un col·lectiu no gens menyspreable d'entitats civils basques, són clars partidaris d'un apropament de les forces nacionalistes i de la integració política dels sectors abertzales. Entre l'actitud clarament integradora potenciada a Euskadi pel nacionalisme i els recels dels partits centralistes és obvi que ens mereixen molta més credibilitat el compromís basc. Ells han estat els promotors del procés de pau i, per això mateix tenen el nostre reconeixement. Aquells que encara desconfien dels nacionalismes estan especialment nerviosos i preocupats, perquè la treva d'ETA és acompanyada també d'altres actituds i compromisos nacionalistes que van molt més enllà d'estratègies electoralistes o conjunturalistes.