De bell nou "i afortunadament, tot sigui dit" és obert el debat
sobre el creixement zero a la nostra comunitat. Les espurnes han
estat, essencialment, sengles problemes ja inajornables per a
l'economia balear: les moràtories urbanístiques, per un cantó; i
els sostres poblacionals, per un altre. La controvèrsia, necessària
al meu entendre, hauria de gaudir dels factors teòrics adients per
tal de situar els conceptes en el seu just terme i evitar, el més
aviat possible, la formulació d'opinions massa apressades i
errònies des de l'òptica científica, tot i que poden ser més
admissibles dins l'esfera política. Les següents reflexions
pretenen aportar alguns elements nous per a la discussió en la
direcció expressada.
Des d'una perspectiva ecològica, l'economia s'hauria de situar
dintre dels límits de la capacitat de càrrega de la regió que
analitzem (les Balears, per exemple), en un sentit clar: que es
pugui mantenir l'escala humana sense recórrer al consum de capital,
entès en un sentit prou lax. Això implicaria un límit a l'escala
total de la utilització de recursos, i alhora marges més estrets a
la mida de la població i a l'ús dels recursos per càpita de la
regió. Aquesta proposta dibuixa a l'horitzó més immediat una
premissa que ja fou anunciada pel Club de Roma fa poc més de vint
anys: el creixement econòmic zero. Però, què entenem per
creixement? El discurs més publicitat ha fet que la paraula
creixement s'associï, de manera mecànica, a una major riquesa. De
fet, terminològicament créixer significa augmentar naturalment de
mida per addició de materials i elements; és a dir, creixement és
increment quantitatiu de l'escala física. El que és força més
discutible és si dit creixement, en els moments actuals, ens està
fent de debò cada cop més rics. En la mesura en què el creixement
de les dimensions físiques de l'economia humana empeny més enllà de
l'escala òptima relativa la biosfera, pot costar molt més el que
val en els marges de totes aquestes operacions. Però això és,
acadèmicament, creixement econòmic.
Ara bé, una òptica ecològica de l'economia no necessàriament
implica refusar els instruments que la mateixa economia
convencional proporciona. En aquest respecte, el debat sobre el
creixement, al qual hom al·ludia a l'apartat anterior, té
perspectives que no poden ser ignorades des de paràmetres
alternatius. És a dir, el fet que els actuals patrons de creixement
econòmic siguin mediambientalment nocius no significa que la
solució als problemes del medi ambient sigui el NO creixement (vet
ací una matisació important, doncs, a la qüestió del creixement
zero).
Anem per parts. Per als economistes, el creixement econòmic es
refereix als increments anuals del producte nacional brut, PNB. Per
als defensors del medi ambient, sol significar un augment en el
consum de recursos naturals. Però aquestes dues coses no són el
mateix. El PNB i el seu creixement són mesures de fluxos d'ingrés a
l'economia. No són mesures de consum de recursos naturals ni de
contaminació. Tota activitat que impliqui la recepció de diners, a
canvi d'un bé o d'un servei, contribueix al producte nacional brut.
Però l'impacte mediambiental de diferents activitats és clarament
distint. Per exemple, algunes mercaderies com mobles de fustes
tropicals, pesticides, cotxes, etc. causen mals ecològics, ja sigui
en la seva producció, ja sigui en el seu consum o en ambdós casos.
Però altres com la majoria de serveis directes, la roba de fibra
natural, les fustes blanes, tenen relativament poca transcendència
ambiental adversa. I certes indústries, com ara la producció
d'adobs orgànics, el reciclatge i el tractament de la contaminació
milloren positivament el medi ambient. Fins i tot una indústria el
producte de la qual no canviï pot reduir el seu impacte modificant
mètodes de producció, per exemple emprant menys energia o generant
un volum menor de residus. Per tant, el grau en què qualsevol
augment donat del PNB sigui nociu per al medi ambient dependrà de
què és el que està creixent.
Com a simple agregat monetari, el PNB no distingeix entre
diferents tipus d'activitat econòmica: registra, tot just, el
total. És possible que el PNB s'elevi usant menys recursos i
generant menys contaminació, si el contingut del creixement
s'aparta de les activitats mediambientalment perjudicials. Estudis
recents han demostrat, per exemple, que es podria aconseguir una
reducció important en les emissions de CO2 amb una influència
insignificant en el creixement. Els exemples es troben a l'abast.
Mitjançant un canvi en la barreja de combustibles, que s'aparti del
carbó i descansi més en el gas, i elevant alhora l'eficiència en
l'ús de l'energia, s'ha estimat que Gran Bretanya podria reduir les
emissions de CO2 complint l'objectiu de Toronto (disminució del 20%
del nivell d'emissions el 2005 respecte als nivells de 1988), i que
al mateix temps la producció podria continuar creixent a una taxa
del 2'3% anual (l'estudi és de T. Barker i R. Lewney). Projeccions
similars s'han fet per Estats Units i Noruega (A.S. Manne i R.G.
Richels; R.E. Marks; S. Glomssrod-H. Vennemo-T. Johnsen). Altres
models suggereixen que una inversió significativa en el control de
la contaminació incrementaria positivament la taxa de creixement. I
això per un motiu elemental: perquè la protecció mediambiental
tendeix a requerir inversió en nous equips i materials, i aquest
esmerç estimula el creixement. Crec que les experiències són
totalment alliçonadores per al cas de les Balears.
Així doncs, la millora depèn de què és el que no està creixent.
Si el creixement zero significa que no hi hagi cap increment en
l'eficiència de l'energia ni en el control de la contaminació,
l'impacte mediambiental general seria pitjor que amb el creixement
positiu d'aquestes indústries (el cas més eloqüent és el de
l'antiga Unió Soviètica). En dites circumstàncies, el creixement
seria mediambientalment millor que el no creixement; més encara: és
molt possible que la degradació ecològica empitjori fins i tot amb
el creixement zero o negatiu. Si l'impacte ambiental s'enlaira, el
creixement negatiu pot conduir a mals globals. Això és el que
succeí durant la dècada dels vuitanta a diversos països africans
agreujats, a més a més, per les destruccions massives que han
implicat els continus conflictes bèl·lics. A l'Àfrica subsahariana,
el PNB es va contraure al mateix temps que la degradació del medi
ambient augmentava. De fet, segons l'economista ecològic L.
Timberlake, el creixement negatiu és en realitat àmpliament
acceptat com una de les causes de l'esgotament dels recursos
naturals al continent negre. En conclusió: el PNB no mesura la
degradació ecològica ni es correlaciona necessàriament de forma
directa amb ella. Per tant, no es pot emprar com a indicador
mediambiental. Atès que cap taxa de creixement, sigui positiva o
negativa o zero, representa un objectiu útil per a la política
ecològica, dites taxes no ens poden indicar què està succeint al
medi ambient.
Deducció del que acabo d'exposar per al cas de les Balears:
ningú no s'ha d'alarmar quan es planteja, per exemple, la moratòria
urbanística, entesa com la paralització definitiva del creixement
extensiu, tot argüint que tal disposició provocaria esclerosi al
creixement del PNB balear (el més alt de l'Estat espanyol). El
creixement econòmic de les Illes esdevindrà desenvolupament
sostenible quan les institucions i els seus representants entenguin
que cal incidir de forma més intensiva que extensiva en les
diferents activitats de l'economia, reduint de manera notable el
que hom anomena coeficients d'impacte ambiental i millorant
l'eficiència energètica. La qual cosa porta a un escenari d'un clar
gradualisme, més esperançador: el menor consum d'inputs i el
manteniment de les mateixes ofertes (places hoteleres, zones
d'esbarjo), tot i que sotmeses a paràmetres estrictes de
sostenibilitat i més qualificades. Es tracta, en suma, d'un canvi
decisiu "una segona «gran transformació», en paraules de K.
Polanyi, després del boom dels anys 1960" en el model de
desenvolupament turístic de la nostra comunitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.