Hi ha gent que és al món perquè hi ha d'haver de tot: alguns dels escassíssims lectors d'aquest tros de diari, per exemple, i molt concretament la persona que m'ha recriminat un oblit: no vaig esmentar l'altre dia un element clau del voluntariat en aquest país, les beates. Servidor vaig fer un escrit en el qual es parlava del voluntariat, de l'esperit altruista, per argumentar en contra de l'intent de professionalització per part d'alguns responsables de les APAs. Bé, el cas és que, en fer una referència, no gens exhaustiva, a organitzacions, grups o col·lectius que fan feina moguts per la solidaritat, no vaig esmentar les beates. Tampoc no vaig esmentar les monges, posem per cas, que han ajudat tant i tant a alliberar aquest país de l'analfabetisme i de la brutor "i que ara fan vertaderes heroïcitats a Àfrica, a Àsia... i aquí mateix. A aquesta persona no li mancaria raó si a l'escrit s'hagués manifestat la voluntat de fer una relació de les maneres d'exercir la solidaritat. Les beates, efectivament, formen una guarda que es cuiden, sobretot, de mantenir netes i florejades les esglésies, i aquesta feina no s'ha de menysprear. Seria una roïndat escatimar-ne el reconeixement. Però en aquesta vida, per desgràcia, sempre arriba un moment o un altre en què hem de comptar, hem de sospesar: avantatges i inconvenients. Què passa si allò que sospesam és l'aportació de les beates al benestar general, en un platet, i a l'altre la seva participació en la degradació de la vida en general? Hi ha fibló més devastador que la llengua d'una beata? S'ha trobat una aleació més dura que el cor d'una beata davant les febleses de la carn i altres febleses? Creu-me, ben pensat, hauria estat una estupidesa incloure-les en una relació de grups humans solidaris i altruistes. Afortunadament, la seva maldat és microscòpica, perquè microscòpica és també la seva intel·ligència. Però això ja no les afecta només a elles: també a molts de nosaltres.