La nit de l'art

Demà se celebra la segona edició de la Nit de l'Art. No tan sols em sembla perfecte sinó que hi aniré. Molts de gremis, especialment els agrícoles, tenen el costum de començar o acabar la temporada amb una festa. I no veig per què hauríem de negar aquest dret als galeristes i al col·lectiu (crítics, col·leccionistes, estudiosos, artistes, simples amateurs) que gira al voltant de la seva activitat i que vol mostrar-los el seu suport. Però em posa un poc nerviós que es doni a l'esdeveniment una transcedència que no pot tenir, si no és a condició de perllongar més enllà del que seria desitjable les comparances amb les fires del sector primari. No crec en la utilitat promocional "divulgativa, popularitzant... digueu-li com vulgueu" de la Nit de l'Art. A no ser "repetesc" que, de pas, es converteixi una galeria en allò que no és. Clar, també, que aquesta seria la manera de tenir-les sempre plenes, però el món no és perfecte i sospit que els propietaris de bars i discoteques tendrien alguna cosa a dir. A més, el públic potencial es podria sentir un poc molest amb la insinuació que el millor esquer per fer-li perdre «la por d'entrar a les galeries» és convidar-lo a fer unes copes i a cantar corridos amb els mariachis que han de tancar la festa a la Fundació Miró. Bé, per ventura m'equivoc. Les persones intel·ligents i sensibles no van escasses a l'Associació Independent de Galeristes d'Art de Balears. Si repeteixen, deuen tenir alguna raó, per molt que aquesta se m'escapi. Jo ho deixaré en el que puc entendre. La Nit de l'Art és una trobada d'amics, de coneguts i de col·legues per desitjar-se bona sort davant la temporada que comença. Si, a més a més, qualcú s'hi vol afegir, pot estar ben segur que no molestarà.