Fa uns quants dies, un alt representant de les APAs demanava que aquestes associacions siguin professionalitzades. L'ànima em va caure en els peus i la cara em va caure de vergonya, com a Josep Melià cada vegada que passa per la rotonda inquera on els rotarys, amb el pretext de homenatjar els homes del calçat, s'autohomenatgen d'una manera quasi tan hortera com ho fan a l'aeroport. Però deixem-ho anar, que alguns rotarys "d'altres són persones sensates" de vegades tenen la pell molt prima. Ferran Aguiló, a Ultima Hora, va dir que eren maçons descafeïnats. Bona la va haver dita. N'hi ha que se'l volen menjar cru, però tot fa pensar que no hi haurà sang. Tornat allà on anàvem, és oportú recordar que a Occident "i diuen que en formam part" creix un estat de consciència cada vegada més intens sobre la necessitat que les persones enrobustim la societat civil i prescindim de l'Estat i de les diferents administracions públiques per assolir determinats objectius. Així, les oenagés sorgeixen com bolets, naveguen per Internet i són objecte de programes de televisió monogràfics. El que passa és que no sempre aquestes organitzacions estan en condicions de fer la feina per a la qual se'ns demana ajuda privada i pública. També sorgeixen aquí i allà fundacions, no sempre amb les idees clares i molt menys amb un capital passablement suficient per dur endavant unes tasques més o menys acceptables. Tot plegat podria ser inclòs en allò que en diríem voluntariat, que englobaria clubs d'esplai, escoltes, vés a saber què. Hi ha molta gent, a qualsevol ciutat europea, que ofereix part del seu temps a la comunitat, ja sigui assistint persones majors, guardant museus o repartint menjar als més necessitats. Hi ha moltes feines que s'han de fer amb esperit altruista i rigor professional alhora. Entre elles, les que són pròpies de les associacions de pares d'alumnes. Si es volen professionalitzar, que ho facin, però a compte seu. No és admissible que se'ns vulguin complicar més les coses, fent dependre de les administracions públiques sensibilitats socials que tradicionalment es manifestaven en el terreny del voluntariat. Si no els agrada col·laborar a la bona marxa dels centres d'estudi on acudeixen els seus fills, que ho deixin córrer. No els obliga ningú. Però, per favor, no toqueu ni un cèntim dels meus imposts per professionalitzar les APAs. Per favor.