Coets i motos

Els focs artificials són tota una altra història. Permeteu-me que digui que visc molt lluny d'on es dispararen (de fet visc a l'altre cap de la ciutat). Així que, dimarts a vespre, estava feinejant quan vaig comenar a notar que les parets del meu pis trontollaven i que tot l'univers s'omplia de trons, com si el Déu pare s'acostàs a Palma precedit dels exèrcits d'àngels, arcàngels i tota quanta criatura celestial i renouera hagués pogut reclutar. Em vaig dir, al cap d'uns instants: «És clar, en Rodríguez, que en torna a fer de les seves». Crec que aquest senyor venia d'Alacant, on són molt aficionats, com tots els llevantins, als trons i a la pólvora. Mentre ell estigui a l'Ajuntament haurem de tenir prou paciència. Els mallorquins sensats que hi ha en el partit podrien mirar d'enviar-lo al Senat, per exemple, però no sabem si, a hores d'ara, aquests mallorquins pinten res entre els populars.

És el cas que tot s'acaba, i de vegades és així per sort, i també s'acabaren els trons del senyor Rodríguez. Esperava que es restablís el silenci, però infeliç, la tronada no havia fet més que aturar un moment tot Palma, de manera que, a continuació vaig descobrir com és de renouera la ciutat: es varen tornar a posar en marxa les salvatges motos a les quals ningú no atura, i els seus tubs reconquistaren l'espai sonor en un instant. Havien bastat uns minuts de trons per acostumar-me al silenci de les motos. Quan tornaren a atacar-me els timpans vaig pensar a veure si amb el que s'havien gastat amb els focs del senyor Rodríguez no s'hauria pogut organitzar una bona estratègia repressiva d'aquests motoristes, amb la finalitat de requisar-los els seus aparells infernals i dipositar-los on no puguin contaminar la mare Natura. Però això era un somni beneit. Ningú no passaria a la història per fer la ciutat un poc més silenciosa. I sí per organitzar aquell estrèpit multicolor que feia tremolar les parets del meu pis.