Sr. director:
Els malsons d'un solleric començaren en un hort de Biniaraix, gràcies a la negligència dels polítics des de l'any 1990.
A l'hort veí, "propietat de la sra. Bower, relacionada de qualque manera amb uns polèmics terrenys als Bens d'Avall" que ja tenia dues infraccions urbanístiques, hi havia el pas a peu per la síquia de la Font de la Mare de Déu, que per la construcció d'un annex-habitatge, ens va impedir continuar passant per aquest pas, als tres veïns perjudicats. Per exercir el nostre dret d'aconseguir l'aigua pels nostres tarongers, vàrem rebre amenaces dels propietaris i un tracte digne de lladres. Ara per dignitat no entra cap dels veïns.
Seguidament i per fer un camp de tennis en una zona agrícola intensiva, varen passar màquines excavadores pel camí del meu hort, gràcies a la complicitat del nostre pagès. El pas d'aquesta maquinària va espenyar els dos safareigs (un quedà inservible), el caminal i un marge.
Al cap d'un cert temps, el jardiner de l'hort veí em va demanar que li vengués el meu hort. No vaig acceptar, ja que ens ve de la família i el volia conservar per a les generacions futures. Poc després vaig trobar l'antic grifó forçat i romput i el safareig buit.
Després varen posar un ca rotweiler molt perillós que amenaçava tothom que passava per allà, fins que vaig prohibir a la meva filla i a la dona que anassin a l'hort com acostumaven.
Per no tenir problemes d'aigua vàrem connectar els nostres safareigs a través d'una canonada des de la Font Nova de Biniaraix. L'any passat tots els peixos i flora del meu safareig varen morir possiblement enverinats, mentre que els dels veïns no tingueren res. A més, una llimonera i uns esbarzers situats ben devora de la pista de tennis es varen morir misteriosament. Vaig anar a denunciar el fet a la Guàrdia Civil i estranyament d'allà m'enviaren a la Policia Municipal. Consider que la Guàrdia Civil té més mitjans per investigar casos d'enverinament i que era ella que m'havia d'ajudar, però el guàrdia, solleric ell, no ho va veure així. Ara, no m'atrevesc a menjar ni a dur cap casta de fruita del meu hort a la Cooperativa de Sóller, per por que la meva fruita perjudiqui terceres persones. No m'ho perdonaria mai.
La construcció del camp de tennis la vaig denunciar l'any 1991, per la qual cosa em digueren des del negociat d'Obres que ja em podia fermar ben fort les sabates. La realitat els ha donat la raó, perquè set anys després, l'únic perjudicat he estat jo, perquè amb el camp de tennis i els malfets ocasionals, aquest hort de Biniaraix ja no és el mateix per a mi, i ells, els infractors, no han estat gens ni mica molestats. La meva denúncia hauria de ser ficada i arxivada dins d'un calaix, presumptament per fer un tracte de favor, ja que contínuament, dic bé, contínuament, demanava notícies i més contestaven «Amador, no passis pena, va per bon camí». Denúncies del mateix temps que la meva "una a l'Horta i una altra al Salt de Bàlitx", arribaren a bon port, inclòs enviant a la Policia Municipal en bon diumenge.
Els polítics haurien de tenir més voluntat de fer coses per al poble i ajudar els ciutadans o els seus missers, a donar la documentació i no deixar-la dins el calaix o davall del munt de papers. La meva denúncia va ser oblidada durant més de tres anys i enviada al Botlletí Oficial i perduda per dues vegades fins que a la tercera, després de parlar amb els regidors Joan Arbona i Jaume Colom, els vaig demanar explicacions i m'asseguraren que sortiria publicada. Però no tingueren la dignitat de fer-me constància que a la fi, ja havia sortida publicada. Pareix que la Sra. Bower havia muntat un hotel il·legal, amb amigos que contínuament feien renou i que molestaven els veïns del carrer Bernadí Celià. Ara intenten vendre la propietat.
P.D. Vull felicitar el Sr. Darder que pot fer verdures i menjar fruita, sense passar pena que estigui enverinada.
