Mentre ens entretenim "o ens entretenen" amb la fira del meló, el festival de les figues seques i l'elecció de miss tomàtiga de ramellet, quatre grans empreses controlen l'oferta alimentària a les nostres illes. És una beneitura sulfurar-se davant aquest fet, perquè tanmateix ens toparem, al final de tot, amb el mur de la Sagrada Constitució. I, a més, està per demostrar que sigui definitivament negativa l'acumulació de l'oferta en tan poques mans. Definitivament o totalment, volia dir: no hi ha dubte que aquest fenomen ha tengut alguns aspectes positius. De negatius també en té molts, sobretot pel que afecta els proveïdors, que han de vendre al preu que se'ls imposa i cobren en haver batut. Pel que afecta els usuaris, la llista d'inconvenients que presenta aquesta oferta exigiria un número especial de, calcul, setze pàgines. Tots els greuges s'inclouen en dos: ens fan menjar el que volen i ens fan imposible la ingesta d'aliments que han posat a les llistes negres. A tot això, em sap greu insistir, però si t'has de servir d'algunes d'aquestes empreses, cada dia et serà més difícil fer un simple trempó o posar a taula fruita en el seu punt exacte. Les grans empreses, a més, han devastat el paisatge urbà, ja que els colmados, les botigues d'aliments, eren el que li donaven més vida. Ara en veis qualcuna, per Palma, però normalment presenten un caràcter esmorteït. Així i tot, un servidor faig un acte de fe i hi entr. Normalment en surt ben parat, sobretot pel que fa a alguns vegetals.
El comerç mallorquí, que té tantes coses bones, també té un defecte, i és que s'acovardeix molt aviat i tanca les portes amb la coa baixa. L'agost vaig haver de passar una setmana i busques a Barcelona, i hi vaig observar un fenomen curiós: hi ha més botigues que mai. Hi ha antigues bodegues, per exemple, que ara es dediquen a vendre aliments, ja que les begudes són més barates al súper. Això sí: totes aquestes botigues s'han especialitzat en vegetals de primera mà "i algunes en derivats de la farina de pa. És una meravella passejar-se per una ciutat que presenta una oferta tan viva, cromàticament tan vibrant. I la gent ja ho sap: els pots i les botelles, al súper. Els vegetals, a la botiga. No sé per què el comerç mallorquí no evoluciona en aquesta direcció.
