Viure i treballar en aquesta illa és, per a molts de forasters, una gran il·lusió i fan tot l'humanament possible per tal que aquesta agradable i personalíssima idea es pugui tornar realitat. Per altres "forasters o no" és una ambició i aquesta calma per anar conquistant posicions hegemòniques que els permetin comerciar amb el valor de la insularitat. Per últim, hi ha un tercer grup de gent que, des de postures de responsabilitat individual i col·lectiva, ens demanam com podem fer que les coses en aquestes illes es desenvolupin dins uns paràmetres de racionalitat i sentit comú. En aquesta distribució no hi comptam, per ara, aquells deu milions de persones que ens hauran visitat enguany per fer turisme encara que ells també tenen una gran responsabilitat en la forma que han adoptat avui en dia les Illes Balears i que són el resultat de les interaccions de tots aquests grups de gent.
A l'estiu és quan es fa més evident l'acció de tota aquesta humanitat sobre el territori i sembla que aquest estiu que s'escampa per tot el setembre els efectes s'han fet estridentment evidents. El fems, el trànsit i l'aigua han estat titulars de primera plana i l'ocupació hotelera no ha baixat en cap cas del 92%. Són xifres que omplen de satisfacció l'empresariat turístic, però ja comença a ser habitual que al costat del discurs del triomf i la riallota grassa se sentin altres veus "no tan estridents i per això més males de sentir" que parlen de saturació.
Sé que és mal de fer articular, especialment a Mallorca, un discurs sobre l'habitabilitat de l'illa que pugui contagiar una majoria social perquè són massa els negocis que convergeixen a l'illa i que tenen a veure amb oferir habitatges residencials o turístics. Ni els mateixos governants amb l'ajuda de majories parlamentàries poden arbitrar mesures raonables per administrar el territori. Sembla mentida, però en lloc d'envair-nos la desesperació, en lloc de prendre el camí de l'exili invertint el costum romà que desterrava l'oposició a illes, en lloc de desaminar-nos pels insignificants resultats a favor del territori que anam aconseguint, treim forces de la nostra indiferència secular i enllestim una revolució tranquil·la que s'inspira en els ideals estètics del que hem heretat i de com fer compatible herència i contemporaneïtat. Per això la contestació al model insular hegemònic parla de reutilitzar, reinaugurar, rehabilitar, reobrir, restaurar, recuperar, regenerar i reciclar. Posar tot això al servei del poder polític té un camí fàcil d'assenyalar: constituir majories parlamentàries diferents a les actuals. Ara bé, contagiar el poder econòmic (turístic i constructor) no depèn d'una fita electoral, sinó d'una saturació del guany i sembla que les notícies estiuenques que esmentava un poc més amunt i que es refereixen a saturació i esgotament forçaran més aviat que tard un gir cap a la racionalitat que si no ens fa cap bé no ens pot fer cap mal.
