És evident que el Partit Popular, a nivell d'estat i en l'àmbit autonòmic, vol abandonar el seu ancorament tradicional i transformar-se en un partit moderat, centrat i centrista. L'experiència de poder, a Madrid, al capdavant de l'Estat -no així a les autonomies on ha governat el PP- ha conduït el partit conservador per uns viaranys inimaginables abans del 1995, que han fet evident la reconducció de la militància cap a paranys de temperança i de moderació política. L'entorn mediàtic del PP és especialment insistent en la voluntat de caminar vers el centre polític i arriben les primeres actuacions clarament destinades a aquest fi, com ara a València o a les Illes Balears. José Maria Aznar ho té fàcil desfent-se de Miguel Àngel Rodríguez i si és necessari farà el mateix amb Àlvarez-Cascos, però Jaume Matas no ho té tan còmode, entre altres raons perquè el seu partit continua en mans de la dreta resistent. El binomi Aznar-Matas no és especialment simpàtic per a determinats nuclis de poder fàctic en el PP de les Balears. A Jaume Matas li toleren la retòrica mediàticocentrista, però mai no li permetran fer una política moderada, dialogant i centrada, perquè això suposaria una renúncia als principis elementals de la dreta tradicional mallorquina. Aquells que continuen entenent el poder no per servir, sinó per servir-se'n i tenir servidors, mai no consentiran més canvis que els retòrics.