Fa poc es complí una data històrica per a la llengua catalana, una votació del Consell Valencià de Cultura, presidit per Grisolía, on figurava especialment la Universitat de València, decidí per una majoria de 15 vots, 3 en contra i dues abstencions que el Valencià constituïa un sol idioma, junt amb Catalunya i les Balears. Era el dictamen científic de la filologia. I la ciència s'imposa sempre damunt les opinions socials, religioses o polítiques. Molt bé que el poble vulgui el nom de llengua valenciana com a les nostres illes, balear. Però és una sola que va difondre el rei comú Jaume I, que guanyà els moros, primer a Mallorca i 9 anys més tard al Regne de València. Vaig treballar 13 anys en l'elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear, obra en 10 volums, subtitulada Diccionari General de la Llengua Catalana, quan encara la llengua castellana no disposa d'una compilació similar (lèxica). Precisament el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española, edició darrera de 1992, registra així: Valenciano: «3.m Variedad del catalán, que se habla en gran parte del antiguo reino de Valencia que se siente allí como lengua propia». Igualment, considera el mallorquí o balear com a dialecte del català.

És curiós que tant l'extrema dreta valenciana com la balear pensen i no volen que les seves respectives parles sien catalanes. Tots els parers socials, polítics o religiosos quan s'enfronten amb la ciència, sempre han hagut de rectificar, com recull la història. El Diccionari Alcover-Moll ideat i començat per Mn. Antoni Ma. Alcover, el continuà i acabà Francesc de B. Moll, menorquí, amb la col·laboració especial de Manuel Sanchís Guarner, valencià, gran amic i col·lega meu.

Com li hauria agradat a Sanchís Guarner, que tornà a València, catedràtic de la Universitat i màxim filòleg de la seva parla, viure aquest referèndum del seu poble que tant estimava! Palma té carrers dedicats a Alcover, F.de B. Moll i M.Sanchís Guarner. Honor ben merescut.