Parlar sobre les presons en un estat en el qual tothom se'n «fot» de la justícia i dels justiciers «fa riure un calcetí». Les cartes de Mario Conde des d'Alcalá Meco o l'expedient exemplar d'Eduardo González («Eddy» pels menors d'edat) a Carabanchel són la manifestació més evident que tenim l'estat ideal. Si algun dia us condemnen a 165 anys de presó no tengueu por, amb un poc de paciència i bona conducta aviat sereu al carrer, a no ser que formeu part d'algun col·lectiu que té una ideologia diferent i contraposada a la dels partits hegemònics, altre dit nacionalista.