Ja fa unes quantes setmanes que, de passada però amb molta convicció, em vaig referir a les quelites integrals, de les quals som un consumidor obstinat. Anònimament, va aparèixer a la redacció una capsa de cartó amb uns quants paquets de quelites integrals del dia i alguns de quelites amb sèsam. Vet aquí un altre producte extraordinari. Sens dubte a la casa hi ha persones amb imaginació, que no s'hi dormen, perquè als consumidors ens vagi tan bé com a ells. Fent bé les coses, tothom hi surt guanyant. Per cert, vaig veure que les mateixes galletes, en exportar-se, són presentades com a panets, cosa que sens dubte constitueix tot un encert comercial. Servidor no sé si acceptant aquests paquets de galletes "i repartint-ne alguns per devers la redacció" vaig transgredir algun mandat deontològic. És possible, però ho vaig fer amb molt de gust i convençut que, altrament, hauria contribuït a fer odiosa la virtut.

Més especial va ser l'obsequi del meu amic Xesc Bujosa, de qui servidor vaig parlar en un article sobre cavalls "parlar de cavalls havent-hi en Xesc en aquest país és una temeritat o una beneitura, no ho sé. Ignor per quines raons el catedràtic "i record la seva categoria acadèmica perquè de vegades ningú ho diria, ja que els catedràtics del meu temps eren més bé estirats i estugosos" es va sentir agraït d'aquelles paraules i en va voler deixar clara expressió.

O sia que ja em teniu esperant un amic d'en Xesc Bujosa, servidor al portal de ca meva, perquè a la recepció del diari no s'havien volgut fer càrrec temporalment de l'obsequi. Així que arriba l'amic i em deixa una nota i una capsa de cartó tota foradada. En pujar al pis, vaig obrir la capsa i dins hi havia un gall de molt bona raça "ho dic perquè a Ariany m'ho han assegurat. La nota deia: «Quan vaig aprendre a estimar els arbres, el silenci i els cavalls a lloure, la gent expressava el seu agraïment d'aquesta manera». Bono, les peripècies urbanes del gall no són per contar en un article, però escric aquestes paraules perquè l'emissor sàpiga que el gall ara comanda unes quantes gallines en una quarterada grossa de garriga. Tot això ho cont només per una cosa: no és vera "a Mallorca no és vera" que escriure sigui plorar. Servidor, ja ho veis, no es campa tan malament.