Els reis clausuren oficialment l'estiu, els mostradors de les botigues de roba presenten la nova escenografia, un munt de seccions radiofòniques, televisives i de periodisme imprès dedicades a les beneitures més patètiques tenen les hores comptades. Això s'acaba. Encara queden molts de dies de calor, de basca, molts de dies en què l'aire pareix un rostit humit, però oficialment l'estiu se'n va en orris abans que ho decretin els meteoròlegs. S'han posat coses en marxa que, sense aquesta sensació d'inici d'un nou curs, serien impensables: la campanya perquè arribi el tren a llevant.
O l'operació mediàtica de l'Ajuntament de Palma de cara a les pròximes eleccions. No és just dir que hauran dormit durant tres anys i mig i que ara es desperten. Perquè una cosa és dormir i l'altra és badocar, estar embadalits. Però tampoc seria just dir això, perquè han fet moltes coses, com ara injectar nova vida a la festivitat del Corpus Christi. I moltes altres. La veritat és que el centre de la ciutat "ahir servidor m'hi vaig poder passejar una estoneta" està molt animat, i fa mirera.
Per exemple, és de veure la vida que es concentra i transita el carrer de Sant Miquel "amb el nou capuccino, un magnífic casal guanyat pel comerç per a la ciutat; amb el Museu de la Fundació March; amb el pati de Sant Antoniet; amb música i cares alegres". Al contrari, tots els milions que es gastà Cort per incentivar el carrer de Colom no han aconseguit que el conjunt presenti un aspecte una mica presentable. Hi ha excepcions, comerços i edificis que s'han adesat, però hi ha buits quasi libanesos. Però la ciutat, la veritat és que té zones estimulants, zones en les quals es veu que hi ha doblers en circulació, i això és bo, perquè podrien arribar a expandir-se. Tal vegada aquí és on falla radicalment la ciutat de Palma: no hi ha manera que aquesta vida i aquesta atmosfera saludable es vagin eixamplant "a poc a poc, com és natural. No, com més es regeneren unes zones, més es degraden les que no mereixen l'atenció municipal "que són la gran majoria, que són les zones on hi viu la majoria dels ciutadans. Hi ha una incapacitat manifesta per fer estendre les estovalles. Tot es concentra en uns mateixos llocs, Déu sap per què. Bé, Déu, el senyor Fageda, el senyor Ripoll i el senyor Rodríguez. Quatre en total.
