Ahir va començar la lliga 98-99 de futbol. Entorn d'aquest inici es varen mobilitzar milers i milers de persones, involucrades en un grau o altre en el fet futbolístic, des de jugadors fins al darrer aficionat ocasional. És un bon moment per recordar que encara es poden fer més coses de les que es fan per desterrar la violència dels camps d'esport. És un sofisme massa repetit el que assegura que la violència que esclata entorn del futbol resideix en la mateixa societat i que, si no esclatàs en aquests llocs, ho faria en altres escenaris. La violència entorn del futbol sovint té l'origen, s'alimenta i esclata exclusivament a causa d'actituds incorrectes dels primers responsables, els jugadors, els tècnics i els directius; de vegades, a causa dels àrbitres; i, també sovint, la canalitzen i se n'aprofiten grups "els dits ultres" que mesclen en l'esport actituds sociopolítiques extremistes. És lamentable veure com l'autoritat deixa passar tantes oportunitats d'actuar, com mostra una passivitat que permet el creixement d'aquestes actituds.
Ahir mateix, i en haver acabat el partit entre l'Arenal i el Balears, dos espectadors arribaren a les mans. És un incident més, possiblement insignificant. Però sovint es comença així. Sempre és un bon moment per començar a evitar aquests actes, per eradicar la violència dels camps.
