No em va sorprende gens ni mica quan em vaig assabentar que cap editorial de les Illes Balears no treurà enguany llibres de text adaptats a la normativa del Govern balear. És que és lògic. Amb la quantiat de població escolar que tenim no podem pretendre que les editorials facin manuals simplement perquè se'ls exigeix a cop de decret. Les editorials són empreses i el primer objectiu d'una empresa és la rendibilitat. No es poden arriscar a treure al mercat uns manuals dirigits únicament i exclusiva als alumnes balears si no volen perdre doblers.
Crec, per tant, que la política de la Conselleria d'Educació, Cultural i Esports en aquest àmbit és totalment equivocada, si realment el que pretenen és que els nostres fills i les nostres filles disposin d'uns llibres per poder estudiar la nostra història, la nostra geografia i la nostra llengua. Una altra cosa és que això no els importi en absolut, però que considerin que la seva exigència a cop de decret queda més bé que malament i que és una forma de traspassar les seves responsabilitats a les editorials i si aquestes no s'hi veuen en cor, la culpa és seva. Però no vull ser tan dolent com per pensar això, malgrat de tant en tant em trobi amb fets que semblen indicar-ho.
Per exemple, al meu centre ens hem trobat que si volíem triar un llibre de matemàtiques en castellà, no hi havia cap problema, es podia elegir entre molts, i sobre cap d'ells pesava cap impediment del Govern balear. Però si en volíem triar un en català, no podíem, ja que de tots els que hi havia al mercat no n'hi havia cap d'aprovat per la Conselleria d'Educació. Naturalment ens posàrem en contacte amb distintes editorials per veure com així els seus llibres no havien estat acceptats. Moltes d'elles ni tan sols ho saben, però una ens va dir que era perquè el llibre que ells havien presentat no estava escrit en modalitat balear ni posava els exemples d'aquí. Segons ens va venir a dir, si a un problema s'ha de cercar la velocitat d'un cotxe que circula a noranta quilòmetres per hora de Barcelona a Girona, el llibre no s'accepta. Però si el problema és ben igual però el cotxe circula entre Palma i Manacor, sí que seria acceptat. Cadascú que opini el que més li sembli davant aquest fet. Jo, personalment, crec que si aquest és el criteri que segueixen per acceptar o no llibres de text seria necessari començar a demanar dimissions. Malauradament no he pogut confirmar les paraules d'aquesta persona, però sí puc dir que entre els meus companys de feina, tant del meu centre com d'altres amb els quals he parlat d'aquest tema, és una idea molt estesa.
Si el que es vol és que els alumnes de les nostres illes puguin aprendre com és el seu entorn, quina ha estat la seva història i quina i com és la seva llengua, no es pot dur aquesta política. El més lògic seria negociar amb la Generalitat de Catalunya i la del País Valencià una normativa conjunta d'elaboració de manuals escolars que inclogués les distintes varietats de la nostra llengua i la història i geografia de tots tres països. Això no seria tan difícil i sí molt més factible que exigir llibres exclusivament balears. És ben hora que els nostres governants s'adonin que les nostres illes són petites i amb un territori i una població limitada. Per això moltes empreses ens van grosses a nosaltres tots sols. Però si deixam de mirar-nos el llombrígol i pensam amb el cap veurem quin és el nostre àmbit natural de relació. Només així podrem abordar projectes que d'una altra manera ens seria impossible assolir.
