La notícia és que el batle de Santanyí ara vol que l'institut del poble dugui el seu nom: Cosme Adrover; davant una pardalada com aquesta, hauria estat fàcil pensar que això era una falsa informació escampada pels seus detractors, per tal de fer-lo quedar com un megalòman davant l'opinió pública. Però no, perquè el batle declarà a la premsa: «Només acceptaré que posin el meu nom si hi ha un clam popular. Però és cert que he fet molta feina per l'institut».
El «clam popular» de moment és el «clam del Partit Popular», i si és vera que ha fet molta feina per l'institut —que és el que diu ell d'ell mateix—, aquesta era la seva obligació de batle. El que sí que potser li hauríem de reconèixer és que per una vegada ha fet alçar un bloc de ciment fora del bosc i enfora de la mar. Però que un pic faci la feina bé no és motiu perquè s'exalti, li pugin els fums al cap, i implori al poble que el clami.
Mirem, primer de tot, com intenta aconseguir aquest clam popular: el PP reparteix instàncies per les associacions i entitats del poble. Per tant, aquestes associacions i entitats ja tenen la feina feta, només han de signar el paper, i ja està. I, és clar, algunes associacions deuen molts de favors al batle. Així, els «Hotelers de Cala Figuera i Cala Santanyí», que han obtingut llicència d'aixecar els seus hotels damunt les penyes i l'arena d'aquestes cales, han estat els primers en córrer a signar la instància. A ells, els hotelers, els passa per una banda que el batle —potser a causa d'un envelliment prematur— vulgui fer-se una placa, però la qüestió és fer-li la bona per poder aconseguir, d'aquí a un any o dos, el permís per construir un altre hotel a aquest tros de bosc o dins aquell caló que encara —per equivocació— és verge. L'altra associació és la de les «Mestresses de Casa», pròxima al PP en nivell cultural.
El PP de Santanyí exemplifica la manera d'actuar d'aquest partit, que consisteix en dos punts: per una banda s'intenta donar una imatge justa i despreocupada —... només acceptaré que posin el meu nom si hi ha un clam popular—, i per una altra banda, hi ha la feina subterrània per beneficiar-se a ells mateixos, en aquest cas les instàncies.
Un institut és un centre de cultura, i només per això ja és completament impropi que dugui el nom d'un polític (i sobretot del PP). L'únic que pot dur amb justícia el nom del batle de Santanyí és un hotel o una urbanització, en record d'aquell batle, Cosme Adrover, que va robar als santanyiners la costa del municipi de Santanyí, per vendre-la als hotelers i als quatre particulars adinerats que han adquirit territori públic per fer-hi els seus xalets.
Cala Figuera, un port mariner envoltat de pins i alzines, s'ha convertit en una petita ciutat estrangera per culpa dels hotels. La platja Cala Llonga més o menys havia aguantat viva fins ara, però li ha arribat el moment de ser urbanitzada. Cala Santanyí, una altra platja, té un megahotel sobre la marina, i encara ara s'estan fent més xalets just davant la mar i l'arena. On els nostres padrins i padrines anaven a berenar davall un pi o a boixar darrere una alzina —o a l'inrevés—, ara només hi ha ciment. Tot això ha estat l'autèntica feina de Cosme Adrover, batle de Santanyí. Només els més insignificants es creuen ser personalitats. Quan algú es vol fer plaques i monuments a ell mateix, vol dir que qualque cosa del cap li falla. El que passa amb l'institut és un exemple d'una persona frustada que veu que els altres no li fan cap reconeixement per la seva feina, i per això se'l fa ell mateix. Si els santanyiners volen posar el nom «Cosme Adrover» a qualque cosa, suggeresc que esculpeixin una excavadora de ciment.
