Aquest cap de setmana comença la Lliga (si és que ha acabat alguna vegada). I Johan Cruyff ha parlat. Més que parlar, el profeta ho ha dit tot. Després de llegir l'entrevista amb l'holandès amb què El Pais obria el passat dimecres el seu especial Temporada 98-99, els conversos al cruyffisme tenim la gran sort de gaudir d'un guru com ell perquè nostre serà el regne de la irracionalitat, també anomenat futbol. Els cruyffistes tenim, en aquesta lliga que comença, un enorme avantatge sobre la resta d'aficionats al futbol: el mateix dia que la Lliga comença també acaba. Ell ens envia el missatge i automàticament endevinam en les seues paraules el diagnòstic d'allò que ens passa: «La proliferació d'estrangers en les distintes Lligues ha desnaturalitzat el futbol. Ha perdut matisos i ha provocat el distanciament de molta gent. Molts ens miram el futbol sense passió». Si a més de cruyffista, un és culé, la sensació d'alleujament és doble, perquè les paraules del profeta aporten la dosi necessària d'escepticisme per afrontar l'any del centenari del Barça des d'una certa pau interior: la mediocritat dels qui pensen avui el futbol no és tan punyent després de la teràpia antidolor que és sempre aquesta veu balsàmica. Això sí, és un escepticisme positiu: «S'ha de fer alguna cosa. No hem de resignar-nos». Però l'entrevista esmentada té també una altra lectura: ficats de ple en l'era de l'eutanàsia del periodisme, resulta molt gratificant veure com de les cendres d'aquesta professió ressorgeix un autèntic oasi: el periodisme futbolístic. Però no qualsevol. L'esmentat especial Temporada 98-99 d'El Pais no n'és tan sols un exemple, sinó que n'és el paradigma (juntament a les retransmissions de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Radio). La seua lectura (i la de les pàgines de futbol d'aquest diari al llarg de l'any) convida a moltes més coses que a la lectura (que ja és dir): convida a entendre el futbol, convida a prescindir de la premsa estrictament futbolística (més perillosa que el fenomen meteorològic El Niño i Àlvarez-Cascos actuant conjuntament), i convida a l'esperança que algun dia tot el periodisme serà així (fins i tot dins del mateix diari esmentat). Recomanació final: qui no hagi llegit l'entrevista amb Johan Cruyff que la cerqui, la llegeixi i la guardi durant tot l'any en el revister prop del televisor, perquè al llarg de la Lliga hi ha molts moments en què hom baixa la guàrdia, creu no entendre res i s'estantissa. Aleshores, en les paraules del profeta trobareu l'explicació a l'error de deixar-se emportar per la passió i aprendreu l'última gran lliçó en educació sentimental: desconnectar el televisor tot d'una que l'equip que porteu al cor deixa de jugar amb el cor.