Per la convivència i la dignitat

Un somni
He somiat, he tingut un somni en què m'aixecava del llit per anar a l'escola. Sortia al carrer, estava mullat, a causa de la tempesta que féu durant la nit. Intentava, sense resultat, no tacar-me força les sabates de fang que la pluja i la terra d'aquells carrers sense asfaltar havien produït. Feia el meu camí cap a l'escola, adonant-me, quasi quan ja estava a punt d'arribar-hi, que m'havia deixat l'entrepà. Vaig partir un altre cop cap a casa; era més important el berenar, que no pas arribar d'hora a l'escola. A casa, la mare em va renyar, i agafat l'endrapà, vaig tornar a enllestir el camí a l'escola, abans que la mare s'adonàs que portava les sabates carregades de fang, abans que s'adonàs de la brutícia que li havia fet per tota la casa. Un somni calmat i amistós, aquell, un somni plàcid.
He somiat, a continuació, que, després de tornar a fer el camí de volta per anar a l'escola, hi arribava. Allà, a causa del retard present, i per tal de no embrutar tota la classe, deixava les sabates a fora i hi entrava descalç. Vaig trucar a la porta de l'aula, i demanant permís per entrar-hi, vaig entrar-hi, amb la consegüent mirada de tots els meus companys i com no, del mestre, el Sr. José Ignacio, no sé el perquè d'aquest nom, que em castigà per haver arribat tard. Em féu aguantar dos llibres molt pesats i posar-me "cara a la paret". Sobre mi, el retrat de Franco; a l'esquerra, la pissarra, i sobre aquesta, una creu. Al cap de, aproximadament, deu minuts, que se'm feren eterns, em deixà anar a seure, per continuar amb la lliçó. Estava explicant alguna cosa de matemàtiques en castellà, com no, cosa que em confonia bastant, a causa del poc ús que feia d'aquest en la meva vida diària. Ja em teniu a mi allà, totalment perdut de l'explicació del "maestro José Ignacio", passant el temps fent dibuixets al quadern. En un descuit meu, el Sr. José Ignacio, em va veure i vaig saber el que em passaria, i més quan vaig veure el regle que portava a la mà. Me puede explicar qué está haciendo usted? Em preguntà. Jo, sense saber ben bé el que dir-li, no se'm va ocórrer altra cosa que: -Dibuixar, señor José Ignacio. Resposta que suposà la rialleta de la majoria de nins, i la major cara de serietat mai vista, per part d'aquest.
Vaig seguir el procediment, ja dictat altres cops, vaig estendre les meves mans i a continuació vaig esperar el càstig vinent, per part del professor i del regle. Just quan aquest anava a fer-ho, em vaig despertar d'allò que començà com un somni, però que es convertí en un malson. Em vaig despertar amb una mena de molèstia a les mans, fins i tot, amb un cert dolor. Me les vaig mirar i allà hi havia la marca del regle del professor. No vaig saber què significava, potser un avís...
A.B. Forteza. Palma

Agraïment
Vull expressar el meu agraïment a un club gràcies al qual el meu fill ha recuperat les ganes de jugar al futbol, i el més important, de divertir-se. Vull agrair-los l'interès amb què ens han rebut i el respecte amb què ens han tractat. Un club, que malgrat ser un històric està creixent, ara sí, sanament.Un club que es preocupa d'allò que és més important: els nins. Un club que vol ser gran i vol veure el seu nom en el més alt de les competicions fent les coses bé. Gràcies per obrir les portes de bat a bat a un al·lot en un moment difícil i, sobretot, per omplir-li el cor d'il·lusió.
Mateu Martí. Santa Maria