Semàntica inclosa, encara és més aberrant "crear" llocs de feina, però provisionals, cosa que no es diu mai, però és el cas més freqüent. Provisional vol dir que s'acabarà a curt termini; aleshores, aquells llocs de feina "creats" per força s'han de "descrear", paraula que encara es diu manco, afortunadament. És el cas de tot el que afecta la "indústria de la construcció" que, com veim, no era indústria i sí que era destrucció de l'únic producte autèntic que podem -encara?- oferir: el paisatge.

A part d'algun especulador a qui l'avarícia ha fet perdre l'oremus, ningú amb dos dits de front no desitja que hi hagi un índex elevat d'atur. Tothom sap que l'economia és global i que cap polític no té la recepta de multiplicar pans i peixos. Aleshores, parlam d'un (altre) tema transversal, de sentit comú. Ens faríem un favor a tots si desaparegués de la campanya electoral, i de l'olimpíada intercampanyes. Si algú necessita cridar a totes hores que és innocent, pot ser que ho sigui, però alguna cosa amaga.

A la resta de les Illes, la cosa no és tan aberrant com a Calvià, però la població almenys s'haurà triplicat. El turisme s'ha degradat i massificat fins a l'extrem i és de temporada que ja no arriba a mig any (altra vegada es "descreen" els llocs de feina del sector fix discontinu). Aquest estiu, hem assolit el clímax idiota de la balearització i el turisme extrem: els hotels ben plens, els aeroports saturats (s'hauran d'ampliar), però els calaixos ben buits (haurem de plorar a Madrid perquè ens ampliïn l'aeroport i les dessaladores), i enmig de tot això l'atur continua en una cota estratosfèrica. El problema, doncs, és estructural, del sistema, global i total. Si hi ha cap solució, ha d'esser quelcom de singular. Urbanitzar el que queda és precisament el que ens ha duit a aquest carreró "qui no passa".

(Bibliografia: Guillem Frontera, "Els treballadors considerats com a escuts humans", dBalears, 18-06-2009).
PERE LLOFRIU. Palma.