Aventures d'un friqui premiat somiatruites
En guanyar els premis d'investigació de Calvià, ens feren molt de cas, però en guanyar el Ciutat de Palma, quasi ens treuen del Principal. A veure si encara arreglen la feta, perquè ningú encara no sap el que hem investigat. D'això se'n diu tirar els doblers. Allò de l'Institut d'Estudis Baleàrics, emperò, és per llogar-ne cadires. Beca de 6.000 euros a concurs, 300 hores de feina en ser acceptat el projecte (la mateixa quantitat abans) i ara els doblers no hi són. I això que estan publicats en el BOE (el tenc encara per l'excusat). Ningú no ens va saber dir que no hi havia doblers? Qui se n'ha anat de gresca amb els nostres duros? La nostra friqui novel·la feta a estones de somiar truites cercant la "pilotada" dels premis Mallorca (ha, ha, ha), quasi feim un alè que no hagi guanyat, ja que no saben ni tan sols si la podran pagar.

Què us pensau? que els escriptors i científics viuen de l'aire del cel? On són els doblers emparaulats per al premi? Només que hi hagi una denúncia, ballarà mig Consell o Institut com balla ara el Principal. Ningú no concursa per passar el temps. Escriure, sí, però l'avorrida feina de corregir, maquetar, figurar, datar... tan sols la fa un amb la il·lusió de ser reconegut i que el que fas sigui apreciat i útil a la gent. No us enganeu. Els bons escriptors i investigadors que concursen de passotes només en tenen el posat. No són uns bohemis o uns "peluts" desenfeinats com es pensen molts.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Una altra veu d'església
Les persones i els grups que pertanyen a la plataforma Una altra veu d'església (Associació de jubilats solidaris, Capellans casats, Comunitats cristianes de Mallorca, Creients i feministes, Cristians/es pel socialisme, Drets humans de Mallorca i d'Alaró, Creients i forans (Manacor), Fundació S'olivar, Gais cristians) volem expressar el nostre rebuig a les declaracions dels bisbes espanyols davant les properes eleccions polítiques. I, a més, amb la recomanació ben expressa per part del nostre bisbe de Mallorca que fos llegida a totes les misses dels dies 29 i 30 d'octubre.

Creim que des d'una església plural no es poden fer les advertències que donen als i a les espanyoles sobre quin partit han de votar o no votar. No hi ha cap partit perfecte des del punt de vista evangèlic i mai els partits no poden ser l'expressió directa de la pròpia persona, ja que hi hauria tants de partits com persones. I en cas de fer declaracions oficials, no ens pareix gens bé que convidin a no votar els partits que han legislat per totes les persones espanyoles uns temes com l'avortament i l'homosexualitat, que no obliguen a ningú a fer-ho, sinó que depèn de la consciència de cada cristià fer-ho o no. També aconsellen corregir les injustícies... Es veu clar que demanen el vot per als partits conservadors, tot i que sap que continuaran i augmentaran les injustícies, els rècords salarials, les ajudes als bancs, la insolidaritat amb els immigrants... perquè dependre de l'Europa dels mercaders té les seves conseqüències.

En cas de fer declaracions oficials, no ens pareix gens bé que convidin a no votar els partits que han legislat per tots els espanyols i no sols pels catòlics. De tota manera, si els bisbes volen parlar, que ho facin per a una aplicació de totes les exigències de l'evangeli i no només d'uns aspectes particulars. Tenint en compte el tarannà actual de l'episcopat espanyol, creim que en aquests moments seria millor tenir la boca tancada i, si diuen res, que sigui per animar els ciutadans i ciutadanes a ser responsables a l'hora de votar o no votar de la manera que la seva consciència els ho demani. Espanya no té una religió oficial i, malgrat que hi hagi llibertat d'expressió, segons quines expressions de caps de l'Església que diuen que és de tots i totes, que tenen mitjans poderosos de comunicació a les seves mans, no poden condicionar-los demanant el vot per als partits conservadors.
PLATAFORMA UNA ALTRA VEU D'ESGLÉSIA. Palma.

I Grècia inventà la democràcia
No se sap gaire bé el que perseguia el senyor Papandreu amb la seva estratègia de fer un referèndum sobre el despietat pla d'ajust que s'imposa al seu poble, però sí que hi ha una sèrie de coses clares: 1a. Que el referèndum no significava necessàriament un atac a l'euro, com s'ha dit i repetit per molts de mitjans de comunicació, sinó, en tot cas, a la normativa actual de l'euro, al seu disseny institucional, que s'hauria de canviar perquè el seu objectiu és la protecció dels interessos del capital financer, d'una petita minoria, doncs, i no de la majoria de la població, com hauria de ser; 2a. La senyora Merkel i el senyor Sarkozy, aquests dos grans mestressots, s'han atribuït unes competències que ningú no els ha donat. No tenen cap dret a demanar explicacions a primers ministres d'altres països, com el de Grècia.

Totes les decisions de la zona euro s'haurien de prendre per majoria de vots de tots els països que en formen part, i si als alemanys de dretes no els agrada, que agafin els atapins i se'n vagin de l'euro, on només es dediquen a crear complicacions i problemes als altres i a imposar-los les normes més reaccionàries que poden; 3a. Grècia ha gosat obrir un camí, encara que al final i de moment ha fracassat, que serveix de precedent i d'orientació per als altres, a fi que entre tots acabem amb la normativa que els tecnòcrates neoliberals de Brussel·les han anat teixint en silenci i que han convertit, com s'ha vist, en dogma de fe inamovible i indiscutible, en una època que presumeix de científica i positiva.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.