Cartes dels lectors

L'oficina del defensor dels usuaris del sistema sanitari públic també té un escaló a l'entrada
L'edifici de l'oficina del Defensor dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic -òrgan de l'Administració sanitària de les IIles Balears creat per col·laborar en l'elevació del nivell de la sanitat pública-, situat al carrer de la Reina Esclaramunda, 1-3r, de Palma, té un escaló de 10 centímetres a l'entrada principal. Per aquest motiu, el passat 30 de març vaig presentar una denúncia per incompliment de la Llei 3/1993 per a la millora de l'accessibilitat al Registre de l'Ajuntament de Palma.
Per mi, és una incongruència que la seu d'un òrgan que, entre d'altres coses, ha d'atendre i contestar les queixes que presenten els usuaris del sistema sanitari públic de les Illes Balears, d'una banda, i formular propostes, suggeriments i recomanacions en temes relatius als seus drets, de l'altra, incompleixi precisament un dels seus drets més elementals: el del lliure accés de totes les persones amb independència de les seves condicions o dèficits de mobilitat.
Per últim, m'agradaria recordar que el nou edifici de la Direcció General de Salut Pública i Consum, situat al camí de Jesús, 38 (recentment inaugurat, cal recordar-ho), també té mancances relacionades amb el compliment d'aquesta llei.
GUILLEM FULLANA VANREL. President de Mallorca Accessible per a Tothom.

Modalitats lingüístiques i nacionalisme espanyol
Pinta molt malament que Jorge Campos, representant del nacionalisme espanyol radical a Mallorca (és president del Círculo Balear i soci de la Fundación para la Defensa de la Nación Española) i que no sap parlar mallorquí ni en vol aprendre, apel·lant a sa "llibertat d'elecció de llengua", surti ara a rotlo demanant an es Govern sa redacció d'un llibre d'estil que reculli "un estándar balear" de sa llengua nostra i no de s'única que ell parla, escriu i defensa de valent. Segur que no du bona intenció.
Una cosa ès promoure de bon de veres es reconeixement oficial i s'ús general de ses modalitats lingüístiques pròpies de ses Illes Balears i, una altra, manipular aquest desig rebaixant-lo a la categoria d'ingredient secundari i anecdòtic des discurs espanyolista, que just cerca debilitar s'ús de sa llengua nostra a fi d'enredonir i enllestir sa castellanització social que es franquisme havia deixat embastada.
Tanmateix, aquest llibre no sortirà a llum. Donant per bo que Rafel Bosch, conseller d'Educació i Cultura, volgués dur endavant es projecte, l'hauria de comanar a s'Universitat de ses Illes Balears, que ja té publicat un Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits en edició impresa i electrònica (pdf); però me tem que no serveix per dur endavant es projecte des nacionalistes espanyols. La cosa, per tant, no té remei.
LLUÍS CERDÓ FERNÀNDEZ. Palma.