Productivitats vs austeritat
Des de Nadal, hi ha una pregunta que em rosega el cervell; i encara que he intentat no traslladar-la als diaris (per evitar la mala premsa que tenim ja els funcionaris), avui no puc més i l'he de fer pública, amb l'esperança que algun dels nostres polítics -gestors de l'Admisnitració pública en aquests moments de crisi i austeritat- em respongui, em doni la solució... i jo intentaré fer el mateix amb els comptes de ca meva.

La pregunta, dubte, interès que tenc és: com es poden compatibilitzar les productivitats que algunes administracions han pagat aquest Nadal amb l'economia d'austeritat que suposadament apliquen?
Com poden quadrar els comptes en una Administració que ens ha descomptat un 5% del sou per fer front a la crisi, que ha reduït despeses en material fungible (paper, tinta, etcètera.), que ha minvat la quantia de les ajudes (i, fins i tot, n'ha eliminat algunes) amb el sobresou que alguns funcionaris han cobrat aquest Nadal?

Perquè algunes productivitats han arribat a igualar el sou que cobren cada mes. I, vagi per endavant, que sé que hi ha productivitats ben merescudes, de gent que ha fet una feinada i s'hi ha deixat la pell. Però, per desgràcia, també sé que n'hi ha que són autèntics regals de Reis que el polític responsable de l'àrea paga per simpaties amb el treballador, afinitat política, parentiu, etc.

Ho he intentat: no dir res i callar, però per més que hi pens no entenc com poden viure tan tranquils amb les mentides, o mitges veritats, que ens conten. Rebaixar-nos el salari, llevar ajudes, reduir i retallar i, després, màniga ampla! Bé, sí, segurament es defensaran com sempre: són epígrafs diferents, l'Administració funciona així, una cosa és una cosa i una altra, una altra (gran teoria econòmica!).
R. Ribes. Palma

IBI sec o IBI banyat?
Embalums antipedagògics que, només de veure'ls sense cap estètica, ja fan pensar que és impossible que un nin vagi allà de grat, per aprendre-hi alguna cosa. Parets primes que no aguanten i cruixeixen. Teulades psicodèliques i sense teules, però plenes de goteres. Barraques, barracons i barraquetes, però sense magatzems.

Pati piscines i invisible material esportiu... ah, i patis invisibles, ja que als al·lots no els el deixen veure, com l'acudit dels 1000 xinesos dins una cabina de telèfon. I llavors volem que facin bonda, que no facin "mangarrufes" i que no s'engreixin. Què han de fer, si no, si estan com pollastres dins una granja. No exagerem, ho hem tocat i ho tocam amb les mans. No hem arribat a aclarir si el senyor Calatrava es féu càrrec de l'IBISEC o no; i, per quines barrudes cinc-centes, si sí o si no. Moltes estructures escolars recents són dignes del seu baluard bou a punt de caure. Quina vergonya! Aquest és el metafòric (o matefòric?) i calatravesc concepte que tenen alguns del que és l'educació i el seu món.

La pública, a punt de caure o d'enfonsar-se, com el Boubaluart o el pont Venecià, perquè els seus canells bé que són a la privada. Igualtat d'oportunitats? Podem riure? Senyor Calatrava, vostè amb l'IBISEC hauria tengut un bon entrenament per a la Matasopera dins la mar, tot per a tapar l'antigalla de la Seu als ulls dels visitants. Ens n'hem salvat d'una de bona. Hauria estat una badada com una catedral (com les parets i patits que baden de pertot). I caaaara!
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia.

Reflexions sobre un article d'Aina Salom
Aina Salom, en el seu article Conservadors a l'atac publicat a dBalears, revela com l'"esquerra" està molesta i preocupada per l'actuació poc neta i "ètica" del PP en la forma de fer política. L'acusa de ser, i amb diferència, la tendència política més corrupta de les Illes. També mostra la indignació per com la dreta intenta involucrar el Govern del Pacte en actes de corrupció.

Però a Aina, se li nota la desesperació i el pànic davant el daltabaix electoral que se'ls acosta, als del PSOE, a tot l'Estat. I no hauria de perdre tantes energies acusant el PP de les coses dolentes que hi ha i hi pot haver. Hauria d'analitzar amb serietat i profunditat què hem fet, en nom de l'"esquerra", tan malament. O com es possible que un partit de l'extrema dreta dura pugui sortir com a guanyador a les enquestes en les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. Pens que les respostes s'han de cercar en els propis errors i en les conductes incoherents i contradictòries del PSOE amb els principis socialistes.

Aina, es pot ser d'esquerres, de centre, de dreta, etcètera, i tenir ètica política. Ser honests! El que no es pot ni s'ha de ser mai és antagònic amb els principis que afirma defensar, o sigui, mercenaris de la política.
No és que el poble, de la nit al dia, s'hagi tornat de dretes ni feixista, desagraït o ignorant. No, és que està cansat, decebut i fart que se li doni capitalisme pur i dur. Aquesta, i no cap altra, estimada Aina, és la veritable causa del daltabaix que s'acosta per aquesta falsa i adulterada "esquerra" vostra. No és la dreta la màxima culpable de tanta frustració, indignació i, sobretot, crisi de valors i solidaritat de la societat.
Com diuen en castellà, "quien siembra vientos recoge tempestades".
Bartolomé Sancho Morey. Palma