Cartes dels lectors

Carta oberta
Amics: No som ni protestant ni heretge; som un cristià que camina amb el poble de Déu.
Vaig seguir algun trocet del viatge de Pere, vull dir del papa Benet, i he de confesar que cada dia em sent més crític amb aquesta església triomfant que, dissabte a Compostel·la i diumenge a Barcelona, el papa representava.
El marc on es va situar era un marc incomparable, plasmat i presentat per un gran home del nostre temps, malgrat que sigui del segle passat. L'obra gaudiniana no deixa, certament, altra mirada que no sigui la de sorpresa, entusiasme, confusió i, fins i tot, per a algú, d'èxtasi. Carregada de modernitat, construcció impregnada de símbols, d'aquells que, si no n'estàs assebentat, es perden en figures i enquadres bíblics, que són metàfores representades en icones, plenes de color, llum, catequesi i sentiments religiosos.

L'obra de Gaudí bé val un dia dedicat al fet que tothom la conegui, encara que sigui superficialment, i que cadascú es faci la promesa de visitar-la una vegada o més en la vida.
Aspecte positiu fou la visita del papa per mostrar-la al món. Pel que fa a la resta, sense voler ofendre cap consciència, em va semblar la cerimònia d'interpretació d'una òpera ben programada i realitzada, dins aquell meravellós escenari. Els apuntadors (mestres de cerimònies), ben alliçonats, feren el decurs de l'obra menys aburrida que moltes altres cerimònies eclesiàstiques.
El religiós, que conduïa la interpretació del cerimonial, va estar al seu lloc. Ben assabentat del que es feia i situant l'espectador en cada moment de la missa espectacle.

No entraré a valorar actituds dels intèrprets, perquè aquest aspecte és molt íntim i difícil d'esbrinar.
Sabem que la litúrgia no pot ser mai per evangelitzar, ni molt manco per convertir pagans a la comunitat cristiana; però, com que el papa va anunciar que els espanyols vivim com als anys 30, suposam que esperava, desitjava i tenia fortes ganes que la seva presència podria canviar la cosa. Avui dilluns, he seguit observant Espanya i, definitivament, he conclòs que tot pareix estar igual que abans d'ahir. Ja sé que l'esperit de Déu bufa on i quan vol; des del més enllà pot ser en tendrem constància.

El resultat econòmic d'una activitat humana es pot saber; el d'una obra sobrehumana, no és amidable, ni se'n pot fer tants per cent. Santiago i Barcelona han reunit pobles; no sabem si han creat riquesa material, de l'espiritual és imposible fer-ne comptabilitat.
Sense dubtar-ho, hi ha hagut dos dies excepcionals; s'han gastat molts milions, sant Pere i sant Jaume no sé com ho veuen!
L'Evangeli de Jesús pareix que no va per aquests camins!
És una simple reflexió.
PERE BARCELÓ. Puigpunyent