Carta oberta
Amics: No som ni protestant ni heretge; som un cristià que camina amb el poble de Déu.
Vaig seguir algun trocet del viatge de Pere, vull dir del papa Benet, i he de confesar que cada dia em sent més crític amb aquesta església triomfant que, dissabte a Compostel·la i diumenge a Barcelona, el papa representava.
El marc on es va situar era un marc incomparable, plasmat i presentat per un gran home del nostre temps, malgrat que sigui del segle passat. L'obra gaudiniana no deixa, certament, altra mirada que no sigui la de sorpresa, entusiasme, confusió i, fins i tot, per a algú, d'èxtasi. Carregada de modernitat, construcció impregnada de símbols, d'aquells que, si no n'estàs assebentat, es perden en figures i enquadres bíblics, que són metàfores representades en icones, plenes de color, llum, catequesi i sentiments religiosos.
L'obra de Gaudí bé val un dia dedicat al fet que tothom la conegui, encara que sigui superficialment, i que cadascú es faci la promesa de visitar-la una vegada o més en la vida.
Aspecte positiu fou la visita del papa per mostrar-la al món. Pel que fa a la resta, sense voler ofendre cap consciència, em va semblar la cerimònia d'interpretació d'una òpera ben programada i realitzada, dins aquell meravellós escenari. Els apuntadors (mestres de cerimònies), ben alliçonats, feren el decurs de l'obra menys aburrida que moltes altres cerimònies eclesiàstiques.
El religiós, que conduïa la interpretació del cerimonial, va estar al seu lloc. Ben assabentat del que es feia i situant l'espectador en cada moment de la missa espectacle.
No entraré a valorar actituds dels intèrprets, perquè aquest aspecte és molt íntim i difícil d'esbrinar.
Sabem que la litúrgia no pot ser mai per evangelitzar, ni molt manco per convertir pagans a la comunitat cristiana; però, com que el papa va anunciar que els espanyols vivim com als anys 30, suposam que esperava, desitjava i tenia fortes ganes que la seva presència podria canviar la cosa. Avui dilluns, he seguit observant Espanya i, definitivament, he conclòs que tot pareix estar igual que abans d'ahir. Ja sé que l'esperit de Déu bufa on i quan vol; des del més enllà pot ser en tendrem constància.
El resultat econòmic d'una activitat humana es pot saber; el d'una obra sobrehumana, no és amidable, ni se'n pot fer tants per cent. Santiago i Barcelona han reunit pobles; no sabem si han creat riquesa material, de l'espiritual és imposible fer-ne comptabilitat.
Sense dubtar-ho, hi ha hagut dos dies excepcionals; s'han gastat molts milions, sant Pere i sant Jaume no sé com ho veuen!
L'Evangeli de Jesús pareix que no va per aquests camins!
És una simple reflexió.
PERE BARCELÓ. Puigpunyent
Quan el papa ens va visitar
Com tothom sap, el papa va fer acte de presència a Espanya els passats dies 6 i 7 de novembre i, al mateix temps que esdevengué una font de coratge i de simpatia per al cristianisme i per als catòlics, ha representat un reviure de rancúnies, d'odis i de males intencions sense cap fonament per part de més d'una persona que convendria que fes qualque curset de tolerància i de respecte. Jo em deman el perquè d'aquesta animadversió i, sobretot, el per què de manifestacions homosexuals (o hem de dir gais, que sona més fi) que es trobaven fora de lloc talment com una manifestació terrorista. Puc entendre que una persona no cregui el missatge cristià ni combregui amb el papa ni amb l'Església, però això no significa que s'hagi de recórrer a la violència i a una manca de respecte que frega la barbàrie, i, com he dit, a certes manifestacions que es troben fora de lloc. Ens trobam dins un edifici democràtic, i el ciment de l'edifici n'és la tolerància i el respecte.
Si jo crec i tu no creus, em sembla molt bé, però tu no tens el dret d'exigir que jo desaparegui i, si ets homosexual, tampoc no tens el dret d'exigir a l'Església que t'accepti amb les teves conseqüències. I sobretot, per acabar, no combregar amb el cristianisme no vol dir escampar mentides, flastòmies i tergiversar la veritat en nom d'aquest odi a la religió i a la transcendència que sembla que sol anar acompanyada de la ignorància i la buidor; dic això perquè s'ha sentit més d'un comentari inventat sobre el finançament del viatje del papa i s'ha escampat als quatre vents que això ho pagava tothom; res més enfora de la realitat, ja que són doblers que surten de la butxaca dels cristians. Tal vegada em faig pesat, però torn a repetir que si s'augmenta la tolerància i el respecte (això no vol dir combregar, compartir ni ser fidel a cap religió) el món anirà millor i tothom serà més feliç.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Marratxí