nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 20°
24°

Cartes dels lectors

El color de la nostra escola d'Inca
Diuen que les coses sovint són com són i no com ens agradaria que fossin. I, certament, nosaltres som mestres d'un edifici escola que és com és i no com ens agradaria que fos. En el CEIP Miquel Duran i Saurina d'Inca els problemes d'humitat, les goteres i els cruis que patim dia rere dia semblen més propis d'un edifici ruïnós que d'un edifici de construcció recent, i evidencien un projecte amb moltes mancances i una construcció deficient, malgrat que fou elegit com el millor entre molts que es presentaren en el concurs.

Però també diuen que no hi ha mal que no dugui un bé. I nosaltres som mestres d'uns infants d'unes famílies molt especials. Les famílies de la nostra escola han decidit posar-se al davant del manteniment de l'edifici arran de la resposta insuficient de l'Administració. De la lloable iniciativa, en podem fer un parell de lectures. La primera pot tenir un caràcter pragmàtic: les parets de les aules i dels patis estan brutes i algú les pinta. A partir d'aquesta actuació, des d'avui els alumnes i mestres d'aquesta escola gaudirem d'unes millors condicions i d'unes parets més netes i acolorides.

Però podem fer-ne una altra lectura molt més important, amb un caràcter més educatiu, més transcendent, més esperançador: les parets de les aules i dels patis estan brutes i les famílies de l'escola s'organitzen per aconseguir que l'Ajuntament pagui la pintura i decideixen invertir el seu temps a pintar-les. A partir d'aquesta actuació, es posa de manifest que en el fons l'escola no és de l'Administració, ni tampoc dels mestres, sinó en tot cas de tots i, sobretot, dels nins i les nines. I sí, a la nostra escola molts de mestres i moltes famílies sabem que estam en el mateix vaixell i que hem d'arribar a bon port perquè les mercaderies que duim són el més preuat que tenim: els nostres infants, els adults de les properes generacions, el futur d'aquest país. I sí, alguns d'aquests infants d'avui seran els nostres governants del futur i a partir d'aquest exemple tal vegada demostraran que les coses es poden fer d'una altra manera. Gràcies a les famílies, la nostra escola té més color que mai.
El Claustre de professors del CEIP Miquel Duran i Saurina d'Inca.

Els morros o el morro
de Pajín
Impresentable el comentari del batle de Valladolid, que sembla un d'aquests batles que guanya perquè es presenta en indrets on guanyaria un ase o un indiot i tot, si s'hi presentàs amb les sigles guanyadores, tal com passa també per aquí. Inadequat el posicionament de la senyora ministra de Cultura, ja que encara que aquest senyor ens ha ofès a tots (no tan sols a les dones. Quan superaran la por de manera definitiva?), en aquell moment representava una institució. Morbosa és la situació en què un polític té fantasies eròtiques (i les diu) amb els morros d'una rival que per a més inri només els empra o els hi fan emprar en públic per amollar improperis o grosseries. De psicòleg.

Allò que és preocupant de veritat de la Sra. Pajín és el seu perfil, com és, com actua o la fan actuar, què diu i com ho diu, i el que fa quan ens representa. Potser és un prejudici, ja que no la coneixem realment, però sembla que és allà on és sense haver demostrat res. Això, un temps, seria tenir barra equivalent a tenir "morro" ara. Sembla clara imatge del baix perfil de la nostra classe política, que no és més que el reflex del baix perfil dels seus votants. Amb la quantitat de joves preparats/ades (hi pensam, he, he) que diuen que tenim hem, d'arribar a situacions així? Això és el que ens hauria de preocupar a tots, homes i dones, i no les grosseries d'un caducat. De psicòleg.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Problemes de personal
al Museu de Manacor
El poble de Manacor i, en general, tota la gent de Mallorca pot gaudir de diverses entitats culturals molt importants per a la nostra cultura a la ciutat de Manacor. Trobam l'Escola de Mallorquí, la Fundació Mossèn Alcover i el Museu d'Història de Manacor, entre d'altres.

Aquest darrer, val a dir, té gran importància en el caire dels estudis de la nostra història. Exposa peces molt importants de la nostra arqueologia, com el mosaic de Balèria de Son Peretó, el Bacus de Son Mas i les restes de joies de l'Hospitalet Vell. A més, es troba en un indret únic, el casal dels Nunis. Aquest museu és dels pocs d'història que hi ha a Mallorca i l'únic de la comarca de Llevant. Així mateix, aquesta entitat promou excavacions en els jaciments del municipi (Son Peretó i l'Hospitalet Vell en són els més importants), en els quals es pot participar com a voluntari. Des del 2005, el museu és obert els capvespres i caps de setmana per facilitar-hi l'anada als ciutadans i als visitants de la ciutat de Manacor, gràcies a la contractació de l'auxiliar informador del museu.

Aquesta possibilitat de visitar el museu els capvespres i caps de setmana s'ha vist interrompuda a causa de les vacances que corresponen a l'auxiliar informador. L'Ajuntament no ha considerat convenient contractar una altra persona per substituir-lo. Com a conseqüència, el museu s'ha vist obligat a incomplir l'horari que té assignat, fet que ha provocat crítiques sense que en tingués la culpa. Molts visitants ens hem vist forçats a prescindir d'anar al museu. Per què una societat on la cultura ja pateix un retrocés dins la societat es veu sotmesa a aquest fet? Per què un lloc on els estudiants, com nosaltres, es dirigeixen per aprendre, és tancat sense que s'hi posi un remei i no ens permetin accedir a la nostra història?
Estudiants d'Història i Humanitats. Manacor.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.