algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
13°

Cartes dels lectors

Tamaragua (bon dia) Sr. Jordi Caldentey:
Em permet escriure-li com a descendent guanxe (de Tener-ife o Achinech), que arran de llegir el seu article Les Canàries n'han sabut del 23 d'octubre del dBalears, he sentit la necessitat de comentar-li les meves impressions i al mateix temps treure'm de dins la petita ràbia i pena que m'ha produït certes asseveracions seves. No entraré en el context general de l'article, però sí en el punt de partida que vostè utilitza per argüir el nucli de l'escrit. La història d'Espanya s'ha escrit des del punt de vista de la defensa dels interessos imperials i colonials de la cultura castellana, la visió centralista de l'Estat i la llengua única; puc dir-li que en la meva època d'estudis d'història en el batxillerat aquesta visió ens la inoculaven per vena i per força, tant que la creença de l'extermini total de la raça guanxe a Canàries era de summe interès del poder i la classe dominant per evitar possibles preguntes molestes de la població jove de les illes a la recerca d'aquest va buit existencial d'identitat i aquest silenci còmplice i poregós dels nostres majors, gravat a sang i foc des del segle XV, arran de la prohibició, sota pena de mort, de l'ús de la nostra llengua vernacla, la manera de vestir i les mostres de cultura (el joc del pal, la lluita canària...), i per tant jo vaig créixer amb la creença que a Espanya solament hi havia una llengua i restes de dialectes en decadència el bascuense, el català, el gallec...

Una altra realitat més rica i reconfortant la vaig poder viure quan vaig sortir de les illes i vaig poder viure i viatjar pel País València, Catalunya, Euskadi, Illes Balears, vaig prendre consciència que altres nacions i amb les seves pròpies llengües i cultures vivien dins del territori de la península Ibèrica. També vaig començar a trobar respostes al meu buit de referències ancestrals, entre d'altres, pel contacte amb les cultures amazigues del sud de França (Marseille). Això em va fer tirar d'altres estudis històrics no oficials i... els guanxes de Canàries sí existim, la cultura i llengua amazic actualment és viva en altres països del Magrib (Algèria, Mauritània, Marroc, Níger...) i a Canàries a poc a poc va traient de l'oblit i de la memòria familiar els nostres orígens, la llengua i la cultura. Certament, hauria estat diferent si la relació amb els nostres orígens en el continent africà haguessin estat fluïdes en l'època de la invasió Castellano-Pizano-Normando-Portuguesa.

La proximitat geogràfica i la relació comercial i familiar amb Catalunya va propiciar i va facilitar la continuïtat de la cultura i la llengua a les Balears. La raça guanxe no va ser exterminada; una part, la que no es va sotmetre a la dominació i a la religió catòlica va ser venuda com a esclava en ciutats importants (Sevilla, València, Barcelona, Palma, Gènova, Marsella...). A Ciutat hi ha recollides vendes d'esclaus dels meus avantpassats a famílies benestants; una altra va ser portada com a part de la tropa en la invasió d'Amèrica, i una immensa majoria va quedar a les illes, sota una dominació d'esclavitud (a part de les tribus que es van immolar tirant-se als barrancs cridant "Atis Tirma". No sé si vostè ha viatjat a les Illes Canàries, però, si hi va, surti dels circuits de viatge de catàleg, vagi als pobles de muntanya, miri bé la població més humil i pregunti's si són extremenys, o andalusos, o lleonesos, o... La casa dels meus familiars guanxes de la muntanya està construïda a partir de l'antiga cova i aquesta habitació primera de la casa és la més fresca a l'estiu i la més càlida a l'hivern.

Sí, Canàries avui dia continua sent una colònia espanyola i els guanxes continuam existint. Per descomptat que el procés de globalització a Canàries (va començar sobre el 1400 dC) ens ha portat a una cultura fruit de la barreja de portuguesos, gallecs, euskalduns, genoveses, normands... amb el substrat de la raça guanxe, que avui dia forma la idiosincràsia canària. Dijous, dia 28 d'octubre, l'OCB ha convidat un expert sobre cultura amazic a una conferència a Can Alcover. Per mi, és una oportunitat per saber més sobre la meva cultura ancestral i continuar animant-me per estudiar l'amazic-guanxe, potser també podria ser una bona oportunitat perquè vostè pugui ampliar la seva visió sobre aquesta llengua i cultura viva. Li agraesc l'oportunitat de poder escriure-li en facilitar la seva adreça electrònica.
LIBERTO SANTANA GRACIA. Palma.

Son Dureta
Visc no gaire lluny de Son Dureta i estic preocupada pel que pugui fer el Govern a aquell conjunt d'edificis. Es comenta per la zona que hi poden dur l'hospital psiquiàtric. Crec que seria un error. Aquell conjunt de bucs és enorme. També es diu que s'hi podria fer una residència de gent gran. És una bona solució, però crec que la readaptació dels edificis seria caríssima. Per mi, hi ha una altra solució: fer-hi la seu d'una part de les conselleries del Govern balear, ara disperses d'una punta a l'altra de Palma, amb la manca d'agilitat que això comporta per al bon funcionament de l'autogovern. A més, tenc entès que el Govern paga lloguers caríssims per algunes d'aquestes conselleries. En canvi, si es fes un gran edifici o edificis compartits, crec que l'agilitat de tota la maquinària quedaria més que garantida. Els consellers estarien junts, els alts càrrecs també, a més dels tècnics i el conjunt de funcionaris.
MARTA CATALÀ. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per MJ, fa mes de 12 anys
Vaig viure tres anys a Las Palmas i mai no vaig veure cap guanxe. Es veu que estaven amagats.

Per cert, tenc entès que els quatre primers bisbes de Canàries, a Telde, foren mallorquins.
Valoració:0menosmas
Per Raboa., fa mes de 12 anys
Més de 100 anys abans de que els espanyols arribassin a les Canaries en pla conqueridor, amb el Betancourt al davant, els navegants mallorquins ja establiren una colònia a Jinámar, Tenerife, amb una ermita amb 6 frares, que durant una falta d'enteniment, amb els guanxes, un altercat, foren despenyats per un penyassegat morint allà abaix estampats.
Una vegada, a Santa Cruz, vaig sentir una folia que deia:

"Si no hubiera navegado ni supiera geografia
me creeria que estoy, en Mallorca todavia",
Me vaig emocionar de veres.
Valoració:3menosmas
Per Mi niño, fa mes de 12 anys
Sr. LIBERTO SANTANA GRACIA;
Voste te tant de Guanche com jo de japones. Els seus ascendets, -basta veure els seus cognoms- eren provinents de Andalucia, Extremadura, o Castella, i se dedicaren a exterminar o esclavitzar tots els aborigens de les Canarias,al cab de 100 anys de la conquesta de les illes ja no en quedava cap de aborigen. Passa que ara els descendents dels Godos, tal com va passar amb els criollos americans, avergonyits del seu passan sanguinos, volen ser Guanches rossos i d'ulls blaus. Coneic Canarias i se lo que em dic.
Salutacions.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente