Felipe González, Rodríguez Zapatero i el PSOE cutre de Payeras
Recentment, en un article titulat "Zapatero i l'esquerra cutre" publicat a dBalears, el periodista Miquel Payeras s'oblida que va ser González qui ens va enganyar i ens ficà dins l'OTAN, qui va crear els GAL i qui, sent antimarxista, no tingué cap escrúpol per dirigir un partit (el PSOE) que era de classe, revolucionari, marxista... és a dir, que pretenia construir una societat sense classes socials. I és que a l'hora de la veritat, González dinamità el partit i el convertí en el millor gestor del gran capital especulatiu i corrupte, aliat incondicional de l'imperi ianqui. Payeras defensa amb tanta convicció els governs de Felipe González que diu que varen ser molt més socialistes i ètics que els de Zapatero.
A Payeras també se li veu el llautó quan remata el seu article dient que Zapatero, a més de ser un populista que aplica un socialisme cutre, segueix els mals exemples d'Hugo Chávez i Evo Morales, l'"eix del mal".
Però més cara o ignorància per part de Miquel Payeras és impossible.
Chávez i Morales són dos dels polítics amb més legitimitat i credibilitat democràtica del continent americà, inclosos òbviament els EUA. Payeras creu que aquestes comparacions perjudicaran la imatge o la credibilitat de
Zapatero, quan sense dubte aconsegueixen l'efecte contrari.
Aprofit l'ocasió per convidar Miquel Payeras a un debat públic, civilitzat, per demostrar-li amb tot luxe de detalls i proves irrefutables la seva equivocació.
Quanta desinformació o, pitjor, manipulació!
Bartolomé Sancho Morey. Palma.
Els vaixells de la ignomínia
Des de l'atrotinat Stanbrook, passant pel Devonshire i l'Exodus fins a arribar al Mavi Marmara, la història de la humanitat és plena de vaixells que han representat per a milers d'homes i dones la diferència entre la vida i la mort. Els dos primers foren els salvavides amb què milers de republicans van poder esquivar les tropes feixistes que eren a punt d'ocupar les darreres ciutats en mans del govern legítim de la II República. Tots sabem el que representà l'Exodus per al poble jueu: l'única sortida que tenien els supervivents de l'holocaust nazi per poder començar una nova vida lluny d'aquella Europa desballestada per la guerra mundial i la barbàrie de la Soha.
I el Mavi Marmara representava per als palestins una oportunitat de supervivència i el vehicle per fer palès un altre cop el sofriment i la desesperació a la qual els diferents governs israelians han sotmès el poble palestí. Però no va poder ser: les potents, ben ensinistrades i millor armades tropes d'elit israelianes van impedir (en una acció contrària al dret internacional i contra els més elementals drets humans) que el seu carregament de pau i esperança arribàs a bon port, mai més ben dit.
A dia d'avui, l'acció criminal dels hereus de la Soha representa una de les més execrables i condemnables accions militars il·legals, en contra del dret a la vida dels voluntaris de la Flota de la Llibertat i totalment en contra del dret a la vida dels milers d'homes, dones i infants que malviuen i moren en condicions terribles, en una terra que s'ha convertit en un immens camp de concentració, en què el dret a la vida i a la mort està sotmès al caprici dels militars i polítics jueus, una terra on la vida ha troncat el seu significat en una condemna a mort ajornada, una condemna a viure sense els més elementals materials, que els voluntaris del Mavi Marmara volien fer-los arribar esquivant l'il·legal bloqueig militar. No és que el poble jueu ignori el seu passat, tan sols l'ha oblidat.
Marçal Isern Ramis. Palma.
Indigne, indignant
Entenc que hi hagi persones que defensen les actuacions criminals de l'estat xenòfob i terrorista d'Israel perquè estan trastornades. Tanmateix, entenc que la comunitat internacional no vulgui sancionar aquest país, perquè significaria un conflicte amb la comunitat financera mundial i deixar desprotegides milers de persones jueves que no tenen la culpa dels crims del seu Estat.
Hem de fer esforços per entendre la realitat i convèncer-nos que nosaltres, tot i la crisi que patim, encara som uns privilegiats si miran onsevulla. Per això m'indigna llegir en aquest diari barbaritats com les que diu la senyora Tobiass, representant de l'Institut de Relacions amb Israel, quan assegura que el vaixell humanitari no ho era, sinó "un vaixell de terroristes". Indigne i indignant.
Mateu Ramis. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.