algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 20°
22°

Cartes dels lectors

Trobada de gent tocada per la pedra seca
He visitat Palma d'una manera molt curiosa. Gràcies a la V Trobada d'estudi del patrimoni de pedra en sec als Països Catalans, he passat tres dies a la ciutat. El Consell de Mallorca, amb la col·laboració de l'Obra Social de Sa Nostra, i la coordinadora d'entitats de Pedra Seca han reunit aquest passat cap de setmana més de 150 persones interessades en aquest patrimoni, que Mallorca mima especialment. Després de les ponències, la passejada pel camí vell de Bàlitx i el camí de l'Estret a prop de Sóller ens ha donat una idea dels quilòmetres de marjades i de les tones de pedra seca que s'abracen pels camps de l'illa.

Ens hem trobat gent de Castellar del Vallès, de Manresa, de La Fatarella, Menorca, Sant Boi de Llobregat, Sitges, el Montsant i Subirats, el meu municipi. I de Vilafranca del Maestrat, la seu de la trobada el 2011. Felicito l'organització i agraeixo el fet que una família mallorquina m'hagi acollit a casa seva (la Marisa, el Martí, la Ció i el Joan), sense conèixer-me de res. Només perquè sóc expradenca (de la Universitat Catalana d'Estiu) i tenim un amic comú. Com es va dir a la trobada, les pedres uneixen, fan amistats i creen vincles.
ROSA VENDRELL MIRET. Periodista penedesenca.Ciutat

El Vaticà es reforça amb anglicans tradicionalistes
Pareix que el Vaticà ha obert la porta a més de 500.000 cristians anglicans tradicionalistes. Són uns trenta bisbes i uns centenars de capellans, que s'hauran de reordenar i els bisbes que siguin casats només podran exercir de capellans, i els altres de la tropa clerical, malgrat que siguin matrimoniats, exerciran el ministeri, amb els ritus tinguts fins ara, dins una Prelatura creada expressament per a ells, com la de l'Opus i la dels castrenses, que no han d'estar subjectes als bisbes diocesans. És curiós que, quan ens hem casat els més de 100.000 secularitzats, haguem estat tractats de traïdors, Judes... prohibits per tota l'eternitat, per haver perdut pels camins apostòlics castedat, puresa, vida celibatari, que es pressuposen als capellans cèlibes; perquè ens deien ser incompatible matrimoni i sacerdoci dins l'església occidental.

Allò que ben segur és que són dos punts de vista ben diferenciats; un primer punt de vista interiorista que està orientat a l'església tradional occidental; i l'altre, l'ull que mira l'església oriental (que té capellans casats dins el si de l'església romana) i ara hi afegeix aquest col·lectiu d'anglicans tradionalistes, els quals fugen de la seva església anglicana per no aceptar clero gai, ni l'ordenació sacerdotal femenina i manco l'episcopal a favor de la dona, reconeguda dins bastants comunitats eclesials anglicanes. Partint d'aquests paràmetres en què es mesuren les potencialitats sagramentals, se'ns fa difícil diagnostar el futur sociològic de l'església romana i realment es veu més complicat que hi hagi nous fidels addictes que vulguin compartir els seus valors regressius, partint de gent intel·ligent o de bona voluntat que cerca coherència entre pensar i obrar. Ara bé, si de manera maniquea dividim el món en església igual Tradició o església igual a convivència dins el món, certament cap dels cent mil secularitzats no hi encaixa dins.
PERE BARCELÓ. Puipunyent.

Protegim el nostre patrimoni
Durant la dècada dels 60 i amb la irrupció de l'anomenat boom turístic, les nostres illes es varen veure immerses en un procés econòmic que contribuí sens dubte a incrementar el benestar de la població i a ampliar les expectatives de progrés de la nostra comunitat. No obstant això, l'esmentat boom comportà també una pèrdua important del nostre patrimoni històric i natural, de manera que són molts els béns que sota el pretext de l'inevitable desenvolupament desaparegueren per sempre més a causa d'una política urbanística massa sovint insensible i depredadora envers el territori i els seus elements més emblemàtics. En aquest sentit, les polítiques urbanístiques practicades llavors, que normalment perseguien la creació d'una infraestructura turística ràpida que donàs resposta a la gran demanda de places hoteleres, ocasionaren sens dubte pèrdues patrimonials irreparables.

L'arribada de la democràcia millorà un poc les coses; tot i així, s'han continuat cometent vertaders espolis contra el nostre patrimoni cultural i arquitectònic. A casa nostra en tenim exemples ben recents, com ara la destrucció amb nocturnitat i traïdoria del pont del Tren a Palma o el recent enderrocament de les cases de Son Mosson Nou, prop de l'aeroport de Son Sant Joan. Malgrat això, la ciutadania no ha deixat de renunciar mai a un llegat que forma part no només del seu passat, sinó de les seves senyes d'identitat i del seu paisatge més vital, íntim i familiar. És per això que ens hem de felicitar pel fet que la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca hagi iniciat la incoació com a Bé Catalogat de l'antic quarter de carrabiners de la Colònia de Sant Jordi.

Es tracta d'una decisió valenta i assenyada alhora, davant la qual l'Ajuntament de ses Salines ha de reflexionar sobre l'actitud que ha portat fins ara en aquest tema, tot intentant destruir per sempre no només una de les principals senyes d'identitat d'aquell indret costaner, sinó també de la nostra més recent memòria col·lectiva. Ara la següent passa és que el quarter torni a ser el que era, que es reconstrueixi i que serveixi de lliçó perquè mai més no es torni a actuar ignorant els consells d'historiadors i experts en patrimoni, d'una banda, i les teories modernes d'integració dels elements tradicionals dels pobles amb les intervencions més modernes i innovadores, de l'altra. Ambdues, en definitiva, poden conviure amb una planificació assenyada i respectuosa, sense que necessàriament unes vagin en detriment de les altres.
MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS. Marratxí.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.