Adolescència
Que la idea de fer anar agents de l'ordre públic a les classes a partir de l'Ensenyament Secundari Obligatori o d'atorgar-hi autoritat pública als professors es plantegi seriosament només es pot entendre com un indicador prou evident que la societat assumeix irremeiablement, gairebé inconscientment, que hi ha una complicitat tèrbola entre els interessos d'un tipus de política educativa interessada i el sistema d'ensenyança actual, fet que també posa en evidència i confirma l'aroma d'inviabilitat que se'n desprèn. Tot plegat, en unes societats que es vanaglorien d'estar a l'altura dels temps que corren en altres activitats quotidianes.

Tots aquests anys de neoliberalisme econòmic salvatge (en el sentit positiu que la revolució ha suposat en termes de llibertat i iniciativa individual) no s'ha projectat d'una manera adient en els sistemes d'ensenyança en què els alumnes arriben a una certa edat. Aquest fet provoca el desfasament o la desconnexió entre els joves estudiants i la realitat social.

L'adolescència, que en molts casos es pot allargar bastants d'anys, és una etapa complicada. Tots l'hem passada. Ara bé, allò que té de lamentable és que sigui motiu per aprofitar-se del desconcert que provoca el pas de convertir-se en adult, per molt arrelat i emparat per les institucions i la resta de la societat que estigui el costum. No es pot oblidar que, per damunt de continguts (probablement excessius i de més que dubtosa obligatorietat) i professors, el centre de la dinàmica educativa en l'ensenyament és el jovent i els seus drets com a persones lliures per poder elegir. No tindrien per què haver de creure que són un ramat desbocat que necessita "pastors" que els guiïn pel bon camí (pla Bolonya). Sembla que les societats de la majoria dels països desenvolupats poden estar proveïdes de prou mitjans per tal de no haver d'imposar normes de conducta als estudiants, les quals els impedeixen poder desenvolupar la seva personalitat amb normalitat.

La formació acadèmica sense implicacions interessades per part dels estats i, fins i tot, d'institucions supranacionals, a l'abast de tota la societat però podent optar per solucions alternatives al sistema actual, pot semblar a molts que pot ser més eficaç per atènyer els mateixos objectius acadèmics i facultatius marcats actualment en un món cada cop més estandarditzat. L'"aula escoleta" amb pretensions docents impròpies i inadequades, a més de prescindibles, per a majors de catorze anys, per haver esdevingut obsoleta, amb una relació entre el professor i l'alumne passada de moda sobretot per ser d'obligat compliment diari, està lliurant uns resultats evidentment molt millorables. És just obligar els joves estudiants a "torejar" amb un sistema d'ensenyança que prioritza la suposada imprescindible visita diària als instituts, col·legis i altres institucions i que fa olor de tenir la finalitat de justificar la tasca, que desgraciadament massa cops no pot aconseguir els objectius que caldrien, de la munió dels seus professionals? Sembla que, vist des d'aquesta perspectiva, la classe magistral diària ha d'esdevenir una eina d'adquisició de coneixements i de consulta, voluntària i opcional com qualsevol altra.

Malgrat la globalització econòmica i les transnacionals, el desconcert/desencert en l'elecció de les professions liberals sembla que té la tendència a manifestar-se cada cop més: quasi arreu manquen enginyers, per posar-ne un exemple. Els estats s'han preocupat força perquè la competència del món capitalista passàs de llarg per allà on els seus efectes podrien resultar més positius. Mai el fi no hauria de justificar els mitjans.
SEBASTIÀ LLADÓ SAGRERA. Palma.

Centre històric

Els residents de la zona de la Seu, representats per la nostra associació, volem manifestar públicament l'estupor i rebuig que ens provoca el fet que l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca hagin pogut modificar, a proposta del Bisbat, el PGOU de Palma perquè es pugui dur a terme l'ampliació de l'arxiu diocesà, situat al palau Episcopal, a costa de destruir una part dels actuals jardins de l'edifici.

L'esmentada construcció suposarà, si es du a terme, una minva de terreny obert a una zona en la qual aquests espais han estat sempre estrictament protegits. Per tant, això és encara més greu en aquest cas, ja que es tracta d'un espai accessible per al públic.

Els veïns aplaudim la idea d'un arxiu diocesà que disposi de l'espai necessari per fer la seva funció, però, tenint en compte que els 200 m2 autoritzats pel Consistori de Palma semblen molt poca cosa per a l'objectiu que es pretén assolir, suggerim que el Bisbat habiliti algun dels grans edificis religiosos que han perdut la funció primària i eviti així la destrucció d'un dels pocs llocs verds que existeixen en el centre històric de Palma.
Luis Clar Barceló.President de l'Associació de Veïns de La Seu. Palma.

Rodríguez

No comprenc com el PP es vol carregar José María Rodríguez, que quan ha duit el comandament del PP a Palma ha aconseguit tres majories absolutes per al seu partit. Quan l'han marginat, el PP ha perdut. Crec que la política és injusta i que les gelosies hi poden més que la feina ben feta. Amb Rodríguez al capdavant, ara el PP governaria Palma.
Mateu Puigserver. Palma.