Els enemics de la nostra llengua
Encara avui no puc entendre la polèmica participació del PP en la manifestació en contra de les suposades imposicions lingüístiques de la llengua catalana. Aquell acte va suposar un insult al poble balear, però del PP i dels qui li donen suport es pot esperar gairebé tot. Ningú amb seny pot creure's que la llibertat d'elecció de la llengua d'escolarització pot afavorir gens la llengua catalana, és més, suposaria que aquells que són incapaços d'esforçar-se una mica per aprendre la llengua de la seva terra s'hi esforcin encara menys.
Hem de ser capaços d'admetre d'una vegada que tots tenim el deure de poder entendre i expressar-nos en català, i també reconèixer que la llengua catalana no admet negociació de cap tipus, perquè tota negociació sempre implica l'agenollament davant gent incapaç d'estimar la nostra terra. Tinc molt present l'assistència de dues associacions d'immigrants a aquella manifestació, que ja cal tenir molt valor per viatjar milers de quilòmetres cap a les nostres illes, la majoria sense contracte de feina, per anar a una manifestació en contra del català i les nostres arrels històriques més dignes. I tot això amb el suport del PP, anant amb una fatxenderia insuportable i sense rumb pel clavegueram de la democràcia.
Sembla que l'esquerra té molt més respecte per les nostres arrels, demostrant la seva capacitat d'exigir el coneixement de la nostra llengua, que ja no és respectada ni pels qui vénen de fora. Es veu que aquests se senten tan ben integrats en la nostra comunitat que es permeten fins i tot dir-nos què hem de fer amb la nostra llengua, això és, cridant pels carrers en castellà amb accent llatí. Potser haurem de fer com Catalunya i començar a demanar a tots els immigrants coneixements bàsics de català per renovar-se els papers, però tal vegada la dreta balear patiria un greu atac de nervis perquè això de defensar la nostra llengua ho du molt malament.
Juan M. SÀnchez. Palma.
Paranoia, la pitjor cara de la grip A
Els éssers humans, de la mateixa manera que els animals, estam immersos en una evolució constant, física, mental i també immunològica. No obstant això, molta gent s'ha sentit desconcertada per la pandèmia de la grip A, com si hagués ocorregut l'impossible, una cosa impròpia del nostre món tecnològic i desenvolupat. En realitat, no està passant res que no hagi ocorregut altres vegades al llarg de la història i que no continuï ocorrent. El nostre error, el de les societats del benestar, és creure'ns exempts de qualsevol mal. La qualitat de vida de què gaudim ens manté en un estat de feliç ignorància que es trenca quan ens veiem sorpresos per una pandèmia o qualsevol circumstància que pertorba la nostra estimada tranquil·litat. El xoc que ens suposa sentir-nos vulnerables de sobte ens sumeix en un estat de paranoia i ens provoca un sentiment de por que exterioritzam cercant culpables. En comptes de caure en l'equivocació d'assenyalar-nos els uns als altres, hauríem d'aprofitar els mitjans de què disposam per enfrontar-nos amb serenitat i intel·ligència a la nova situació. Tenim el necessari per difondre tota la informació i no estar desprevinguts, com el que succeí a Mèxic, que causà moltes morts. Disposam d'hospitals, farmàcies i provisions de medicaments suficients per enfrontar-nos a la grip A amb seguretat i sense histèries. Hauríem de sentir-nos-en agraïts i no fer d'aquesta pandèmia un nou xou mediàtic i polític destinat a mantenir les masses espantades i enfrontades.
Erick José Salazar Ruelas. Palma.
Hi ha coses que no lliguen: pandèmia perillosa o negoci?
Dia 13 de juliol a Espanya hi havia 969 casos de la grip H1N1, abans dita del porc, i n'havien mort dues persones. En el món se'n registraven 94.000 casos i 429 morts. Em faig la primera pregunta: quants casos de grip comuna hi ha hagut d'ençà que va començar la paranoia de la grip H1N1 i quants de morts? Segons he pogut llegir en revistes mèdiques, cada any passen del mig milió els morts a tot el món a conseqüència de la grip comuna.
Un està un poc escalivat, perquè ja s'armà un bon xou el 2003 amb la grip de l'aviram H5N1, que de llavors ençà sols ha causat 250 òbits al món, malgrat tot l'alarmisme que es creà. S'està repetint el mateix fenomen? Estam davant una alarma injustificada o estam davant un negoci que té darrere els mateixos protagonistes? Hem de recordar que Donald Rumsfeld, exsecretari de defensa dels EUA, era president i un dels principals accionistes de la companyia Gilead Sciences Inc., creadora del medicament anomenat Tamiflu, que va vendre la patent al laboratori Roche. Amb el Tamiflu, Roche va fer un negociarro i pareix que la cosa va pel mateix camí: ja han pujat les seves accions a la borsa i el Govern espanyol ja li ha comanat 37 milions de dosis de vacunes (que sortiran l'octubre) i 3 milions d'antivirals, amb un cost d'uns 300 milions d'euros. Si tots els països ho fan així, els retrà ferm devers can Roche.
També he llegit que és poc clara l'eficàcia del Tamiflu: pareix que no cura, sinó que només en minva alguns símptomes. Fins i tot sembla que té efectes secundaris nocius. Molts, com jo mateix, veuen massa coses sospitoses en aquesta publicitada pandèmia.
Mariano Moragues Ribas de Pina. E-mail.
