Hondures: Democràcia o feixisme!

La història de les ingerències feixistes de l'Imperi es repeteix una vegada més. Com en la Guatemala de Jacobo Arbenz, Juan Bosch a la República Dominicana; Goulart al Brasil, Salvador Allende a Xile; Aristide a Haití... és bo recordar als qui són flacs de memòria històrica que tots aquests governs eren moderats, progressistes, constitucionalistes, no comunistes.

Ara, "la víctima" és Hondures. L'oligarquia nacional i internacional s'ha posat al costat d'un terrorisme mediàtic globalitzat i de la CIA. L'objectiu és impedir que els pobles prenguin les regnes del seu destí. Amb violència han "enderrocat", sense gens de suport popular i amb el rebuig absolut dels pobles i els governs llatinoamericans i del Carib, el Govern democràtic de Manuel Zelaya.

Els segrests, les pallisses i el terror, en suma, s'han imposat a sang i a foc al llarg del país amb la complicitat de la majoria dels grans mitjans de comunicació nacionals i internacionals i la imposició de la censura als qui volen contar la veritat al poble.

Els governs dels EUA s'han distingit a crear, secundar i finançar de manera descarada les dictadures a l'Amèrica Llatina: des de Duvalier (Haití), Strossner (Paraguai), Somoza (Nicaragua), Trujillo (Santo Domingo), Batista (Cuba), Pérez Jiménez (Veneçuela) i les juntes militars de l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, xile, etc. Veurem què fa ara la nova Administració de Barak Obama, perquè si condemnen el cop d'estat els insurgens tenen les hores comptades. Com ha afirmat Fidel Castro, referint-se al cop d'estat d'Hondures, "no hi ha colpista que es resisteixi ni respiri sense el suport dels EUA o d'algunes de les forces amb poder dins el Govern dels Estats Units".
Bartomeu Sancho Morey. Palma.

La morbositat

Som una de les famílies afectades pel cas del jove que durant aquests darrers mesos ha comès abusos contra menors en la via pública. L'objectiu d'aquest escrit és condemnar el tractament informatiu que ha rebut aquesta notícia per part de certs mitjans de comunicació. Consideram que titulars com Detenido un violador en serie de niños de tan sólo 17 años de edad i frases com "atrapaba a sus víctimas en plena calle" i "las obligaba a realizar todo tipo de perversiones", van més enllà de la informació objectiva dels fets.

La presentació de la notícia en aquests termes només té l'objectiu d'alimentar la morbositat dels lectors i contribueix a agreujar les circumstàncies d'una situació que, per si mateixa, és ja molt desagradable.

Ens sembla una actitud molt deshonesta i canalla explicar uns fets "extremant-los", amb l'única intenció d'augmentar la venda de diaris, sobretot si tenim en compte l'estat d'angoixa per la qual hem passat aquests darrers mesos.

Per una altra banda, la inclusió dins l'esmentat article d'aquest comentari: "la rehabilitación en estos casos es muy difícil" i "los padres del supuesto agresor no se sorprendieron cuando lo arrestaron", són molt inoportuns, perquè no contribueixen de cap de les maneres a confiar en les accions que a partir d'ara s'hauran de prendre per tractar aquest cas.

L'agressor ha ingressat en un centre de menors. Però per nosaltres el tractament periodístic que ha rebut aquesta notícia obre un altre antic debat, i és que hauríem de plantejar-nos si és necessari l'ingrés d'Héctor Rubio Baos, el redactor de la notícia; i de la línia editorial d'El Mundo, que és la que n'ha permès la publicació, en un centre de rehabilitació de periodistes mancats d'ètica per exercir la professió que duen a terme. Més que res, per evitar que la mateixa situació pugui repetir-se en altres ocasions. De fet, era aquesta l'esperança que teníem quan vàrem procedir a denunciar els fets de l'agressió davant la Policia Nacional. Allò que mai no vàrem pretendre, en cap cas, va ser alimentar la morbositat de ningú ni, menys encara, de cap periodista sense escrúpols.

Així mateix, aprofitam l'avinentesa per agrair les atencions rebudes dels agents de la Policia Nacional dedicats a l'atenció del menor (GRUME) que han duit el cas; i al servei d'atenció de víctimes del delicte, per la seva eficàcia i perquè en tot moment ens han donat el suport que havíem de menester.
Una família indignada. Palma.

El carrer de Blanquerna

Als veïns del carrer de Blanquera l'Ajuntament de Palma ens haurien d'haver donat des de fa temps algun tipus de subvenciò, pel fet de patir amb estoïcisme les incomoditats de viure-hi. Sempre hem tingut cotxes aparcats en doble fila i fent nosa a un costat i a l'altre, quan no vénen llançats des del pont del Fortí. Travessar un pas de vianants és una loteria de vida o mort. Però ara, amb les obres, presumim que la situació tornarà insostenible.El carrer quedarà més estret, hi passarà un carril bici i res no fa pensar que els cotxes no continuïn aparcant malament devora la farmàcia, els garatges i alguns comerços, cosa que impedeix moltes vegades el trànsit i la visibilitat als passos de vianants.

Què farà l'Ajuntament? Ens donarà una subvenció pel fet de viure en un carrer encara pitjor o hi posarà, d'una vegada, policies locals que vigilin tantes il·legalitats consentides? Perquè una cosa és deixar un carrer guapo i una altra de ben diferent és que sigui segur i transitable.
Juana Losada. Palma.