El monument al Baleares, memòria històrica o oblit històric?
Sembla que ara volem enderrocar el monòlit de la Feixina, un monument dedicat al creuer Baleares. En primer lloc, he de dir que estic molt d'acord que es llevin totes les estàtues i retrats del dictador -són un insult per al poble- i que es destrueixin en forns per dissoldre'n el coure a temperatures de milers de graus, tot imitant l'infern, on segurament es troba ell -ja no li deu quedar ni una gota de greix-. Emperò el creuer Baleares tal vagada té un atenuant: els mariners no escolliren el bàndol i només tenien dues eleccions: morir lluitant per una causa en la qual no creien o que no anava amb ells; o ser condemnats a mort, acusats d'alta traïció, si no anaven a la guerra.

A mi, personalment, m'agradaria que es respectés, canviant-ne el nom i la simbologia i contextualitzant-lo, per dues raons: a) Vaig aprendre a llegir a l'escola de Jaume I, des de la classe es veia el monòlit i, en sortir al pati, ens posaven en fila índia i ens donaven un tassó de llet en pols, obsequi dels americans, per suplir la manca de vitamines i proteïnes que provocaren les privacions de la postguerra; just al davant estava el monòlit i, en temps de cucs de seda, anàvem a collir fulles de tres morers que hi havia just al costat del monument. Ha tengut una forta presència en la meva infància: per a mi és part del paisatge. b) Per un altra banda, crec que no s'ha de confondre "memòria històrica" amb "oblit històric": no es pot oblidar que hi hagué un senyor que permetia i fomentava assassinats covards i impunes de padrins i veïnats nostres; si desapareix el monòlit, tot s'oblidarà.

Si se li dóna una simbologia pacifista o de germanor, quan passi per allà amb les meves nétes -les bessonetes- i em demanin "què fa allò allà -el monòlit-, padrí?", els podré explicar com era abans, com és ara i el que està ben fet i el que està mal fet. Si no hi ha res, res no em demanaran: serà l'oblit històric. Per a mi, el jardí de la Feixina sense l'obelisc quedarà molt estrany i una mica coix. Un bon exemple del que és la memòria històrica el tenim amb Auschwitz-Birkenau, el camp més gran de concentració i extermini nazi, que el 1979 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. "Cremar llibres o enderrocar edificis no ha dut mai res de bo: la història ens diu que sempre ha estat un error, no és una política de progrés".
Benet Bohigas i Moreno. Palma.

Els límits de l'altruisme
Gairebé ningú a Occident no coneix Dambisa Moyo, l'única economista que ha tingut el valor de demostrar que les ajudes al Tercer Món acaben empobrint-los encara més. Crec que pocs saben qui és perquè, senzillament, molesta bastant en molts llocs. Deu ser insuportable, sobretot per a moltes institucions i associacions que presumeixen de progressistes sense tenir ni idea del que significa en realitat, que una jove dona negra critiqui les immenses ajudes dels països rics en el seu llibre Dead Aid i guanyi amb avantatge l'aposta, dient amb valentia allò que ningú no vol escoltar. No és tasca fàcil deixar en evidència la falsedat dels principis massa nobles que tantes ONG ens venen diàriament, fent-nos sentir culpables de manera gratuïta amb imatges de sofriment.

L'excés de voluntat altruista resulta molt perjudicial a mitjan i llarg termini, comenta Dambisa, mentre els governants corruptes de l'Àfrica es queden amb part de les almoines i es perpetuen en el poder. La població s'acostuma a viure del conte, eludint sol·licitar responsabilitats als seus llestos dirigents: ja pagarem nosaltres. També critica la falta de rigor que suposa deixar diners a països que no podran retornar-los mai, perpetuant d'aquesta manera la seva dependència moral i condemnant-los a ser ignorats en els fòrums internacionals.
Occident s'equivoca mostrant una consciència massa altruista i Dambisa ho sap perquè ha treballat deu anys en el Banc Mundial; coneix prou bé els excessos de les bones accions, de l'altruisme cec.

I jo em pregunto: Quan deixen de ser correctes les línies polítiques i socials massa progressistes? Quins són els límits tècnics de la bona voluntat, de l'altruisme, abans que et prenguin per ximple? Si vols posar topall a l'entrada d'immigrants sense papers, resulta que ets un racista. Si vols posar topalls a l'ajuda internacional, resulta que ets un egoista. Si demanes qualsevol cosa a canvi, ets un interessat. Facis el que facis, sempre hi haurà una ONG que t'etiqueti amb algun tipus de complex estúpid, sense importar-li les conseqüències que genera a llarg termini el seu percentatge de bondat inconscient. Què té més? Ja paguen els altres, ja paguem tots.
Juan M. Sánchez . Palma.

Els santfermins
He tardat un parell de dies per enviar aquestes retxes, però crec que encara hi som a temps. Encara ara em faig creus que les festes de Sant Fermí de Pamplona fossin portada del diari i que no passi pas el mateix amb una festa de les Illes Balears i a la qual molts de mallorquins tenen devoció i respecte. Com a lector d'aquest diari, he de dir que em sent decebut en aquest aspecte, tot i que també vull remarcar el pas de qualitat que ha fet aquest mitjà, que esper que encara no hagi acabat.
Bartomeu Font Sbert. Palma.