Aquests dies els comentaris sobre els resultats electorals s'han vist eclipsats per l'escàndol Rodrigo de Santos, i no és d'estranyar. Som molts els mallorquins que ens hem espantat en pensar que durant més de quatre anys hem deixat certes qüestions municipals de vital importància en mans d'un personatge tan turbulent.

Mentre a les nits es divertia amb els nostres doblers, el matí prenia decisions que perjudicaren exponencialment el benestar de la nostra ciutat. Assumptes tan transcendents i que exigien la màxima atenció com l'esbucament del pont del tren o la construcció del nou hospital a Son Espases s'haurien pogut tractar amb més seriositat i deteniment i ens hauríem estalviat molts de maldecaps. L'excitació amb què devia actuar en aquells recintes a la nit es traduïa al matí a cops de pala i excavadores. El seu trasbals ha estat, a la llarga, també el nostre.

De la mateixa manera, si el govern d'aquestes illes hagués actuat amb el cas Rasputín com corresponia, és a dir judicialment, segurament ara no ens estaríem lamentant de la terrible imatge que està donant Rodrigo de Santos de la nostra comunitat. De fet, la impunitat amb què actuava només s'explica des de la perspectiva que un parell d'anys abans havia esclatat l'escàndol Rasputín i cap responsable de la primera plana política no va prendre la iniciativa de dimitir. És evident que ningú no ho va fer perquè els responsables d'haver malversat fons públics eren, en aquell cas, els mateixos de l'equip de govern. Per la mateixa raó deduïm que si l'escàndol Rodrigo ha sortit ara a la llum és perquè el partit que representa es troba en l'oposició.

Per tot això crec que ara és el moment més adequat perquè els responsables polítics de l'actual equip de govern demanin la reobertura del cas Rasputín o, si més no, que no es cansin d'impacientar recordant aquell cas. Ja ho diuen els de l'Associació per la memòria històrica: un poble que oblida està condemnat a tornar a repetir els mateixos errors; i així ha estat.

Maria Isabel Cerdó. (Rebuda per e-mail).