Una imatge val més que mil paraules, és un home de fets i no de paraules, les paraules se les enduu el vent, etc... són expressions que em fan mal d'orella quan les sent per pa i per sal a molts mitjans audiovisuals. Pareix que estan barallats amb les paraules. No tenen el més mínim respecte al que significa l'instrument més bàsic de la intercomunicació de les personnes. El verb era Déu, diu Sant Joan al seu evangeli, donant a la paraula el sentit més diví.

La paraula dels mallorquins de soca-rel, era sagrada, prova d'això els contractes verbals tenien força legal. Per als pocs que en queden, encara és així. Qui està menyspreant el valor de la paraula, és gent com el polítics. Durant els mítings, surten torrentades de paraules, a balquena, però no van acompanyades del seu significat, un dels crims més horribles que es pot fer. No puc admetre que, el que surt de les seves boques siguin paraules, com a molt són mimetismes. Es mereixen un descrèdit en consonància amb les mentides que diuen, puix la mentida és la negació del valor de la paraula.

Els empresaris, altre tal. Qui fa doblers, és que fa papers. I no vull dir-ne més, perquè aquí ja hi prendria part el meu caire més visceral. Avui en dia, es copsa un ambient boirós entre la gent, que minva, inclusiu elimina l'engatjament que crea la paraula. Poques i valuoses excepcions hi ha dins aquests empobridors de la paraula. Si per sort i de rebot en trobes qualcuna, el gaudi és complet. I acab.

Vull reivindicar la paraula amb el seu significat unívoc, com una força de la naturalesa. Si qualcú està d'acord amb mi, serem munió.
A reveure.

Antoni Amengual i Amengual. (Rebuda per e-mail).