Gallardón

Realment, el drama -més que drama, sainet, si volem parlar amb propietat- ens podria situar força bé els qui són els personatges que tenen realment pes en aquest país i quins no. Quins són els que manen de veritat i quins tan sols remenen la coa, sense arribar a pintar-la gaire, com es diu en l'argot popular, i mai més ben dit.

I pel que es veu, al Partit Popular, si no sovintegen certs cenacles tipus FAES o vas a manifestacions porprades, no ets ningú. O si ets algú, se't convida a ser discret i a portar-te bé, com se li ha estat insistint durant força anys al mateix Ruiz-Gallardón. Recordin la famosa frase d'Aguirre: «calladito estàs más guapo».

Però... era el senyor Ruiz-Gallardón la solució als problemes d'Espanya? Es tracta d'un dels primers secretaris generals d'AP, no del PP. No sé si recorden vostès el darrer míting de don Manuel a Madrid, quan anunciava la seva retirada al famós balcó del carrer Génova. Estava sol? No. Al darrere hi havia un jove de vint-i-pocs anys, plorant a llàgrima viva, pregant al veterà polític de Villalba que no dimitís.

Per tant, ara no li pot venir tan de nou si no l'han posat a les llistes. De fet, era un risc que assumia. Ara no pot dir que se'n va, car és un animal polític. Em sorprendria, i molt. A la vegada que em decebria. Per tant, hem d'esperar esdeveniments i lamentar -un cop més- la manca de visió històrica de la dreta espanyola, ja que deixen escapar -de moment, ja ho veurem- el qui, com diu ma mare, «de tots els seus, era es més mostrador». I tenir «es més mostrador» en cartell, en política, vol dir vots.

Bernat Jofre i Bonet (Rebuda per e-mail).