Hom, que reconeix la més absoluta de les ignoràncies en matèries d'alta política, sí que queda un tant parat en veure el drama organitzat per Esperanza Aguirre per tal de treure Alberto Ruiz Gallardón de la llista del Congrés de la circumscripció electoral de Madrid pel Partit Popular.
Realment, el drama -més que drama, sainet, si volem parlar amb propietat- ens podria situar força bé els qui són els personatges que tenen realment pes en aquest país i quins no. Quins són els que manen de veritat i quins tan sols remenen la coa, sense arribar a pintar-la gaire, com es diu en l'argot popular, i mai més ben dit.
I pel que es veu, al Partit Popular, si no sovintegen certs cenacles tipus FAES o vas a manifestacions porprades, no ets ningú. O si ets algú, se't convida a ser discret i a portar-te bé, com se li ha estat insistint durant força anys al mateix Ruiz-Gallardón. Recordin la famosa frase d'Aguirre: «calladito estàs más guapo».
Però... era el senyor Ruiz-Gallardón la solució als problemes d'Espanya? Es tracta d'un dels primers secretaris generals d'AP, no del PP. No sé si recorden vostès el darrer míting de don Manuel a Madrid, quan anunciava la seva retirada al famós balcó del carrer Génova. Estava sol? No. Al darrere hi havia un jove de vint-i-pocs anys, plorant a llàgrima viva, pregant al veterà polític de Villalba que no dimitís.
Per tant, ara no li pot venir tan de nou si no l'han posat a les llistes. De fet, era un risc que assumia. Ara no pot dir que se'n va, car és un animal polític. Em sorprendria, i molt. A la vegada que em decebria. Per tant, hem d'esperar esdeveniments i lamentar -un cop més- la manca de visió històrica de la dreta espanyola, ja que deixen escapar -de moment, ja ho veurem- el qui, com diu ma mare, «de tots els seus, era es més mostrador». I tenir «es més mostrador» en cartell, en política, vol dir vots.
Bernat Jofre i Bonet (Rebuda per e-mail).
