Sr. director: Vivim als Hostalets i sovint em passeig pel parc de les Estacions i pel carrer de Jacint Verdaguer, trob veïnats i coneguts i em diuen: "Pots estar contenta, t'han deixat el barri molt bé.
"Sí, "els contest jo", el carrer està millor que estava, però ni el parc ni el carrer són el que m'havien promès i el que jo esperava i desitjava per al meu barri. Jo el vull menys gris, amb menys casetes pintades de verd i més, molt més, verd de veres.

N'Aina Calvo va dir que milloraria tant el parc com el carrer si era batlessa, i jo la vaig creure i encara la crec, però li volia fer arribar una preocupació que fa dies em ronda pel cap: Cada vegada trob més gent que, com jo, també volia que aquest tros de ciutat fos un pulmó d'aire fresc per a Palma, però que ja es comencen a conformar com està ara, i això em sap greu. M'imagín que els passa el mateix que als qui fan obres a ca seva, que han d'aguantar tots els inconvenients que suposen, i si el resultat no ha estat el que volien, s'ho pensen bé abans de tornar tenir picapedrers per la incomoditat, la brutor i el renou "a més a més de les despeses que suposa" i no es decideixen a començar la reforma.

Em preocupa perquè estic convençuda que tant Jacint Verdaguer com, sobretot, el parc de les Estacions "o de les Vies", com vulguem, es pot millorar molt i val la pena fer-ho.

Senyora batlessa, per favor, agilitzin el començament de la reforma pertinent perquè, com més dies passen, més peresa els fa a vostès començar les obres i als veïnats aguantar les incomoditats que ens produeixen.

Au, idò, no hi pensem més i endavant. Gràcies.

Rosario Fuster Picornell. (Rebuda per e-mail).